Un dels aspectes que més ens espanten d’una societat fa referència al tema de l’educació, tant si aquesta és inexistent com si se’n fa un ús excessivament interessat des de l’autoritat. L’educació és un dels elements més fràgils d’un conjunt social, susceptible de ser manipulada cap uns interessos, ja siguin polítics o econòmics i d’aquesta manera conduir el país cap a una situació de submissió, suprimint el sentit crític i el benestar emocional.
L’educació és un concepte molt ampli que difícilment deixarà mai de rebre crítiques i acusacions raonables i contradictòries. La gran majoria estem d’acord, primer de tot, que una educació és necessària i bàsica per a qualsevol individu, no només per una funció de desenvolupament en una societat sinó també per un desenvolupament intern. I tots tenim força clar que l’impacte que l’educació pot tenir sobre uns individus tan joves pot ser molt significatiu. El que també cal que tinguem present és el fet que l’educació, depèn com es realitzi, pot portar a un efecte contraproduent. Una educació basada en la por i el càstig possiblement aconseguirà que un alumne aprengui uns continguts, però difícilment farà que aquests continguts siguin aprofitats tot condicionant i convertint la seva persona. És més, molt possiblement, interiorment viurà una rebel·lia que en qualsevol moment podrà sortir a la llum. Una educació avorrida que no connecti amb les emocions de l’alumne – tant positives com negatives – difícilment aconseguirà res.
Els països escandinaus tenen un dels índexs més elevats de qualitat educativa i, tot i ser societats molt envejables en diversos aspectes, cal recordar que també són societats generalment molt consumistes i amb un índex de suïcidis considerable. A Europa en general, l’educació transmet uns valors i uns coneixements, però al cap i a la fi els valors socials en general no porten més enllà que a l’estabilitat. La desigualtat, el consumisme, l’obsessió per la bellesa i el poc interès pel coneixement són algunes característiques molt presents en un nombre d’individus massa elevat.
De moment la publicitat està guanyant la batalla a l’educació. Com exposa el teòric Joan Ferrés, la publicitat ha aconseguit connectar amb les emocions de la societat molt més que l’educació, i això explica el funcionament general d’aquesta. Per tant, ja ens podem plantejar si l’educació fa una bona o mala funció, si ha d’oferir més continguts d’una disciplina o d’una altra, que mentre només ompli el cervell racional i la publicitat domini l’emocional, el que aconseguiran les escoles serà ben poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario