Recordo quan era petit i em mirava la bola del món que m’havien regalat per l’aniversari. Me la mirava i em feia gràcia veure tots aquells països de colors diferents, que alguns em sonaven i d’altres no, i sentia aquella sensació de tenir el món a les meves mans.
At. Si fos el meu fill em preocuparia...
Bat. Calla i escolta.
Veia el món com una cosa ben senzilla i ordenada. Hi havia alguns països més grans que altres, però bé, si fa no fa, tots estaven allà, ben posats, amb les seves ciutats i les seves capitals subratllades. Feia poc que havien aparegut més d’una dotzena de països nous, però amb aquella magnífica bola del món a les mans semblava que el món hagués estat d’aquella manera des de sempre, i que hagués de ser així en el futur. Tot semblava ben fàcil d’entendre, els continents, els oceans, els països, els mars, les ciutats, els llacs i els rius.
Després vaig veure que Espanya no era l’únic país on hi havia fronteres internes anomenades comunitats autònomes, províncies o comarques, sinó que altres països com França també tenien coses semblants, o els Estats Units, o fins i tot Bòsnia i Hercegovina! I també vaig descobrir que el que passava a Espanya amb les Illes Canàries, que queden una mica lluny, també passava amb altres països, com França, o els Estats Units, que tenen illes encara més lluny que les Canàries, molt més lluny.
At. En aquest cas Bòsnia i Hercegovina em sembla que no en té.
Bat. No destaca pas pel seu passat colonial...
Després, un dia vaig descobrir que existia l’ONU. Em va semblar una cosa molt bonica, ja que anava molt d’acord amb la meva bola del món, amb l’ONU em semblava que tot estigués ben posat i ben ordenat, tots els països allà representats i dialogant com bons amics. Fins que un dia... Vaig veure que Taiwan no estava dins de l’ONU.
Aquell dia tot va canviar. Vaig tornar a mirar-ho bé, i no, dins els estats membres de l’ONU, Taiwan no hi era. I tots els altres sí. Aleshores, vaig començar a veure que tot era més complex del que semblava. Un temps més tard vaig descobrir que hi havia un lloc anomenat Puntlàndia, i un altre anomenat Somalilàndia. Segons deia, eren estats “de facto”. No apareixien a la meva bola del món. Estaven dintre de Somàlia, però fora del control d’aquest país! Em vaig començar a posar nerviós. Què coi volia dir això d’estat de facto? Doncs resultava que era un estat totalment autònom, com qualsevol altre, però que no estava reconegut per la comunitat internacional, és a dir, per la resta de països. Un temps més tard Abkhàsia se’m va presentar davant dels nassos. Qui ets tu? Sóc Abkhàsia, un estat de facto, dins de Geòrgia, però fora del seu control. I després va venir Trandsnístria, que li passava el mateix amb Moldàvia. I el Nagorno-Karabakh, amb l’Azerbaijan. Resultava que el món estava ple d’estats de facto?! Això volia dir que Somàlia, Geòrgia, Moldàvia o Azerbaijan no eren com la meva bola del món me’ls havia presentat? No m’ho podia creure...
Després van venir regions com la del Sàhara Occidental o Palestina, que són una mena de regions menys... Definides. No eren estats reconeguts, però tampoc actuaven exactament com a tals. Algunes zones d’aquestes regions estaven sota control d’altres països (com Marroc o Israel). Vaig començar a entendre que la meva bola del món... M’havia amagat moltes coses.
I com sempre, va arribar un moment en què vaig haver d’acceptar que no tot era tan senzill. La idea d’estat tampoc. Les Illes Cook, o Puerto Rico es reconeixen com estat però no apareixen en la mateixa categoria en els mapes. En canvi Taiwan sí. Hi ha estats pràcticament inexistents com Somàlia, o regions fora de control d’altres estats com al Congo o Mèxic que en el mapa apareixen com qualsevol altre. Kosovo, què és? Alguns estats l’han reconegut, altres no, és un estat, sí, però de quin tipus? No es troba dins les Nacions Unides, però té sobirania sobre el seu territori. I Xipre? Una de les fronteres més impenetrables del món creua tota l’illa, però aquesta frontera no apareix pas en la majoria de mapes. I l’estat del Vaticà? I Taiwan? El seu nom oficial és República de Xina. La Xina diu que és Xina, ells diuen que no, i només catorze estats hi mantenen relacions diplomàtiques. No es troba dins l’ONU. Però en els mapes apareix com un estat igual que els altres.
He acabat acceptant que si Somàlia apareix unida i dins l’ONU, i el Nagorno-Karabakh no està reconegut per cap estat del món, la idea d’estat és molt subjectiva. I el que et posin dins un mapa també. Al cap i a la fi, tot es basa en reconeixements. A poc a poc ho vaig superant, fins i tot ho trobo espantosament interessant. Continuo estimant-me la meva bola del món, però me la miro d’una altra manera, sé que amaga moltes coses, les quals espero anar descobrint.
At. Bé doncs...
Bat. Bé.
At. ... Com ho ha dit, Nagoro què?
Bat: Nagorno-Karabakh.
At. Ah, sí, és clar. Deu ser bonic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario