Una pinzellada sobre la situació d'Iraq

Un article recentment publicat al diari El País, http://internacional.elpais.com/internacional/2011/12/21/actualidad/1324467050_860401.html, pot ajudar a entendre una mica la situació actual de l’Iraq després de la retirada de les tropes nord-americanes. A continuació miraré de fer un resum el màxim d’entenedor per aquells que vulgueu saber una mica què hi passa, i que segurament també m’ajudarà a mi.

Primer de tot hem de saber que a l’Iraq hi ha tres grups socials diferents: els xiïtes (majoria, amb un 60%), els sunnites (20%), i els kurds (20%). I qui són aquests? Els dos primers corresponen a les dues branques principals de l’islam (com si parléssim de catòlics i protestants en el cas del cristianisme) i el tercer, els kurds, són una població sense estat, amb cultura i llengua pròpies, que s’estén per diversos països de la regió (Iran, Iraq, Turquia i Síria, sobretot). Abans de l’entrada dels soldats nord-americans, com recordem, governava el règim de Saddam Hussein, que era sunnita. Actualment, hi ha un govern de majoria xiïta, encapçalat per un tal Nuri al Maliki, però amb alguns ministres sunnites i també una certa representació kurda, com amb el propi president del país, Jalai Talabani, que és d’aquest tercer grup. Però, tot i que l’aspecte ara sembla molt més plural i democràtic, la realitat del país és molt més complexa.

Durant l’ocupació (2003 – 2011) es va estendre la violència sectària entre sunnites i xiïtes, sobretot durant l’any 2006, en què les notícies d’atemptats eren una constant en els diaris, i es va arribar a una neteja ètnica en algunes zones de Bagdad, la capital. Actualment es tem que aquesta violència torni a aparèixer... Per una banda, el primer ministre Al Maliki intenta reforçar l’hegemonia xiïta al govern. Per exemple, fa poc, Al Maliki ha ordenat l’arrest del vicepresident Al Hachemi (que és sunnita) per delictes de terrorisme, el qual ha fugit a la regió autònoma kurda del nord per protegir-se. Al mateix temps, els ministres sunnites del govern han empès un boicot polític, i el primer ministre amenaça d’expulsar-los del govern si no l’aturen. D’altra banda, existeix un grup d’ex-combatents descontents. Es tracta d’unes milícies que havien participat en la violència sectària però als quals el 2007 el general nord-americà Petraeus va oferir diners i amnistia per lluitar al seu favor i es van passar a dir Fills de l’Iraq. Actualment se senten abandonats per Washington. Com veiem, la realitat del país és força complicada, amb els tres grups confrontats. Un altre tema de conflicte, per exemple, és la manera com s’administra el petroli, un problema sobretot entre xiïtes i kurds. Els kurds amenacen amb la separació del país, la qual cosa espanta la veïna Turquia (confrontada històricament amb el poble kurd). Un altre país que també cal tenir en compte és l’Iran, un país de majoria xiïta amb fortes relacions amb aquest col·lectiu.

Els assumptes del Pròxim Orient resulten d’una enorme complexitat, amb teixits socials i polítics ben diferenciats dels que estem acostumats a Europa. Recordem que aquesta no deixa de ser la versió d’un diari, però trobo que ens pot ajudar a entendre una mica el que passa en aquest país, i potser ens ajuda a seguir millor els esdeveniments futurs, ara que no hi haurà cap força externa mantenint el control.