Del poder dels exèrcits

A les notícies porten mesos dient que Síria està a tocar d’una guerra civil.

A.      És cert, jo no en tinc ni idea, no hi he estat mai a Síria, però vaja, el concepte “a tocar” sembla que de vegades és una mica relatiu.

B.      Calla i escolta.

Molt possiblement té a veure amb el fet que a Turquia s’està formant a poc a poc un exèrcit de rebels sirians amb l’objectiu d’entrar a Síria, fer la guerra i tombar el règim actual. De moment sembla ser que aquest suposat exèrcit encara és massa feble, però pot ser que vagi creixent. Em va semblar veure, fins i tot, que ja estaven planejant una mica des d’on entrar (seria des d’una regió turca anomenada Hatay). Per tant aquesta guerra que està “al caure” vindria des de fora, més que des de dins, on sembla que les protestes no s’aturen, però tampoc creixen, i la dinàmica mortífera del règim segueix tan vigent com el primer dia.

No sé què passaria en aquest país si no fos per Turquia i, per tant, per aquest exèrcit de militars rebels que diuen que s’està formant. Les protestes potser seguirien, però cap a on? Potser seguirien un temps més, però l’exèrcit continuaria massacrant els revoltats i violant els drets humans fins que... No se sap.

Però bé, es veu que a Turquia s’està formant aquest exèrcit, fins i tot es diu que Turquia pot ser que li ofereixi aprovisionament militar. Aquest fet és una notícia nova, que pot fer decantar una situació interna que sembla força estancada. Un nou exèrcit de militars revoltats...

Fixem-nos un moment en els altres països que han viscut aquesta primavera àrab. Potser podríem començar pel petit Bahrain, un emirat on les revoltes es van estendre, van ocupar la plaça principal de la capital i fins i tot es va haver de suspendre el Gran Premi de Formula 1. Fa poc ja es plantejaven de tornar-lo a disputar la temporada que ve després que l’exèrcit massacrés igualment la població revoltada i les revoltes acabessin. En aquest cas no es va formar cap exèrcit rebel en paral·lel.

A Líbia les revoltes van triomfar a la zona est: Bengasi, Tubruq... I a Misrata. El govern va perdre el control total sobre aquestes regions on realment resultava impactant veure com arrencaven les banderes verdes i les figures del dictador amb total llibertat. Però bé, l’exèrcit va fer el mateix que a Bahrain, atacar les zones revoltades i a poc a poc anar avançant fins sufocar les revoltes. Què va passar, dons que un altre exèrcit, aquest format amb armament i avions de varis països, va intervenir, i va canviar el rumb dels esdeveniments.

Egipte. L’exèrcit en bloc es va sumar a les revoltes i a Mubarak no li va quedar altre remei que abandonar el poder evitant una guerra. A Tunísia, tres quarts del mateix.

Al Iemen l’escenari sembla ser una mica diferent, també diuen que està al caure d’una guerra civil des de fa mesos. Allà, per una banda, hi ha la gent que protesta, per una altra, l’exèrcit del govern que reprimeix, i finalment, un exèrcit encapçalat per un home que s’ha sumat a les revoltes, sembla ser que amb la intenció de tombar el govern i posar-s’hi ell. La situació en el país és molt incerta.

A. Per ingenus com jo resulta força desesperançador i xocant veure que l’exèrcit té un paper tan contundent...

B. Sí, ha parlat de sis països i ha dit la paraula exèrcit... Tretze vegades.

A. És que... Realment resulta ser la clau del triomf o fracàs de les revoltes populars. Allà on l’exèrcit és rebel, triomfen: Egipte i Tunísia; on és fidel al govern, fracassen: Bahrain; on n’hi ha dos, guanya el més fort: Líbia. Ja veurem què passa a Síria i al Iemen, però veient els precedents, sembla que tot dependrà de l’exèrcit.

B. O exèrcits.

A. Exacte, més aviat això.

B. Sí, és evident que l’exèrcit és clau, és la força, però no oblidis que la revolta popular ha resultat ser l’espurna en tots els països.

A. Sí, l’espurna sí, però si aquesta es converteix en foc o s’apaga, en el fons ho acaben fent les armes... La revolta popular per si sola, sense el suport de l’exèrcit... Què aconseguiria?