La meva proposta electoral és obrir una guerra contra el Marroc.
Pim – Una guerra contra el Marroc?!
Sí.
Cal – Aquest home s’ha begut l’enteniment.
Def – Ja no saben què dir per cridar l’atenció...
Bom – Espereu, aviam què diu.
Cal fer una guerra contra el Marroc, no només reduirà l’atur sinó que portarà Espanya a una situació privilegiada, possiblement esdevindrem una potència.
Cal – Però a veure algú pot fer callar aquest babau?
Pim – I com pretens reduir l’atur amb una guerra així?
Doncs és ben senzill. La guerra dóna feina, i això ho sap tothom. En una guerra el país es mobilitza, el país sencer. Només cal veure Alemanya abans de la segona guerra mundial.
Cal – Però esteu sentit el que diu? Però com s’atreveix a posar l’Alemanya nazi com a exemple?
Pim – És veritat, no ens hi volem assemblar pas a l’Alemanya nazi!
Def – Totalment d’acord!
No estic pas dient que ens haguem d’assemblar a res. Simplement estic posant un exemple. També ens podem fixar en els Estats Units, o en el Japó, o en la mateixa Europa, com van créixer després de la Guerra Mundial. Una guerra dóna feina i uneix el país en un mateix propòsit. Es desenvolupa el sector industrial, no només armamentístic, també el de transports, ja que es necessita més mobilitat que mai; el sanitari, ja que és evident que es necessitaran metges, per tant no hi haurà més retallades en sanitat; l’alimentari, el tèxtil, ja que bé que s’han de proveir els soldats; i el que és més important: suposa una gran innovació tecnològica per millorar les nostres armes. I això per no parlar de tots els joves aturats que trobarien feina al front.
Bom – Ai mira, mai m’hi havia fixat en aquestes coses positives de la guerra.
Cal – Però sisplau, no sou conscients de les barbaritats que està dient aquest senyor? Això no té cap mena de sentit! És espantós!
Def – A veure, són barbaritats però també tenen el seu sentit, no?
Pim – Jo treballava venent crispetes en un cinema. Vostè creu que una guerra contra el Marroc em podria donar feina a mi?
Per suposat! És evident que sí! En època de guerra, el cinema esdevé més important que mai! Caldria informar tota la població del que passés al Marroc, i no només des de la televisió, sinó a través de les sales de cinema, ja que allà la gent està més concentrada, i aquesta informació requereix una gran concentració, seria un tema cabdal en el país. Es podrien fer moltíssimes pel·lícules de guerra, no necessitaríem comprar-les als nord-americans, ja que sabríem com són, i faríem molt bones pel·lícules bèl·liques, les sales de cinema s’omplirien.
Cal – No us l’escolteu, de debò.
Ah, i què me’n diu dels soldats? Una de les coses més importants pels soldats és matar el temps mentre no fan la guerra. I el cinema és una gran font d’oci.
Pim – Sí, vist així... Em convenç més això que el que diuen els altres partits, que de fet no diuen res clar. Per primera vegada en molt de temps, veig una sortida a les meves crispetes.
Cal – Però sisplau, vostè és conscient del que està dient aquest personatge? Si té una mínima idea del negoci del cinema s’adonarà que això no té cap mena de sentit.
Bom – Però fixi’s, per una vegada ens trobem amb un polític que parla clar. Almenys aquest senyor ens explica coses concretes, ens dóna una proposta.
Exacte. Fixin-se en els dos partits majoritaris. Què diuen? Eh, què diuen? Diuen el mateix sempre. El mateix. Mentides, mentides que jo aquí us puc demostrar perfectament que són mentides. És evident que es prendran mesures d’austeritat, tant si guanya un com l’altre, això és el que imposa Europa. O això, o marxar d’Europa, i quedar-nos més sols que la una. En canvi, jo admeto que s’han de fer mesures d’austeritat, però tinc una solució perquè siguin el més breus i suaus possibles. La solució és la guerra contra el Marroc, que segons els càlculs realitzats reduiria l’atur a un 2%, és a dir, deu vegades més baix!
Def – I per què contra el Marroc?
Cal – Doncs perquè demostra que no té ni idea del que diu, el Marroc és un dels principals aliats d’Espanya, només fa falta veure l’amistat entre els dos reis. És inviable el que diu aquest home, ja és massa que encara ens l’estiguem escoltant.
Pim – Però també té dret a parlar, no? Tu només fas que dir que tot el que explica són tonteries, però jo de moment ho estic entenent tot.
Bom – Això és veritat, ell també té dret a explicar les seves idees.
Moltes gràcies. Aquí es veu la diferència entre les persones democràtiques, que escolten noves opcions, i les que només volen mantenir el bipartidisme, ja que li deu ser convenient.
Cal – Ei, en cap moment he dit res d’això eh!
Deixi’m expressar, siusplau!
Pim – Això, aquí recolzem la llibertat d’expressió, deixi’l acabar, home!
Moltes gràcies. Per què contra el Marroc, em preguntaven. Doncs és ben senzill. Primer, per una qüestió de proximitat. Segon, perquè el Marroc ens suposa una amenaça molt més gran que França o Portugal, ja que si bé un dia ens van conquerir els àrabs, mai se sap si ho poden tornar a fer.
Pim – Ostres, és veritat...
Cal – No m’ho puc creure. Però a cas no ens van ocupar els francesos amb Napoleó?
És molt diferent, no té res a veure. Aquí els moros s’hi van quedar vuit segles. Vuit segles! És incomparable. I tercer! El Marroc ja no ens convé com aliat. El Marroc posseeix fonts de fosfat, que és un material molt important, i que ens el quedaríem nosaltres. Això suposaria un augment dels nostres ingressos enorme! A més, el gas natural que ve d’Algèria no hauria de passar per un país entremig com és el Marroc, arribaria directament, i així no ens hauríem de preocupar per res. Ah, i de pas, ajudaríem a la pobra població del Sàhara Occidental, que viuen sota la submissió del règim marroquí, els alliberaríem!
Cal – Això no té ni cap ni peus, no m’ho puc creure, ningú s’adona del que està dient aquest home?
Estic parlant de salvar una pobra gent que s’està morint de fàstic al desert per culpa de la tirania que ens amenaça des del sud.
Bom – És cert, he llegit coses sobre el Sàhara Occidental i la situació és molt injusta, molt...
Però sembla que hi ha gent que és molt egoista i no vol ajudar-los...
Cal – Què? S’està referint a mi?
Pim – Doncs és clar que sí! Vostè està demostrant ser un home molt antidemocràtic.
Cal – No m’ho puc creure. No ho veieu que això no té cap sentit?
Def – Doncs... a mi almenys m’està fent pensar.
Cal – Què?!
Def – El que passa... Que no sé si podria recolzar una guerra, per molt justa que fos. Em preocupen les baixes que hi pugui haver...
Aquí també hi volia arribar. Des del meu partit hem estat estudiant a fons les característiques de l’exèrcit del Marroc. És un exèrcit feble, molt inferior al nostre, a més la població avui en dia està molt dividida i la monarquia està en un moment d’inestabilitat.
Cal – Vostè diu que ha estudiat a fons l’exèrcit del Marroc?!
Bom – Deixi’l parlar, home!
Pim – Antidemocràtic!
Sé de què parlo, tinc molts contactes, he vist que podríem trobar aliances dins el propi Marroc per tombar el règim i acabar la guerra amb poc temps i sense baixes.
Cal – No puc més. Aquest discurs és massa patètic per mantenir-me callat, fins i tot les tonteries es contradiuen entre elles, li hauria de fer vergonya!
Pim – Facin fora aquest home de la sala! No deixa parlar!
Bom – És veritat, que marxi ja, aquí volem democràcia!
Def – Si te l’haguessis escoltat seriosament haguessis vist que el que diu té una certa lògica. Millor ves-te’n i calma’t.
Aquí heu pres una bona decisió. El nostre país necessita gent com vosaltres. Gent decidida, que lluiti per la democràcia, contra el bipartidisme, i que escolti noves idees. Si seguim així el PGM pot arribar a guanyar les eleccions, els sondejos preveuen un creixement sense precedents. Aneu a votar, sigueu democràtics, voteu al Partit per la Guerra contra el Marroc i així no només superarem la crisi, sinó que arribarem a ser una potència mundial. El G-8 ens espera!
Pim – Visca la guerra contra el Marroc!
Si tot va bé fins i tot podríem entrar al Consell de Seguretat de l’ONU com a membre permanent si el nostre programa funciona.
Bom – Visca la guerra contra el Marroc!
Def – Visca!
No hay comentarios:
Publicar un comentario