El coneixement no és el mateix que la informació. És molt més
complex, molt més profund i molt més útil. El coneixement et permet assolir una
certa autonomia mental com per relacionar idees, fer comparacions i extreure
conclusions. El coneixement és intel·ligència, és tenir la ment oberta, sempre.
El coneixement és dubtar constantment, dubtar sempre.
La informació sense coneixement,
sense saber-la processar, no serveix per res. Hi ha gent que te informació, però
no té coneixement, ja que no ha assolit una mínima maduresa cognitiva com per
arribar a veure les coses des d’una certa perspectiva i poder-les relacionar.
No ha arribat encara a estudiar les coses en tres dimensions.
La informació es limita a les dues
dimensions, és horitzontal. El coneixement assoleix la tercera dimensió, la
vertical, la de la perspectiva, que ajuda a relacionar i arribar a idees
genèriques, però sempre amb el dubte constant. Una persona que només té informació
no sap debatre, seria el cas de la Pilar Rahola. En canvi, la persona que té
coneixement és la que té la contínua possibilitat d'aprendre perquè és capaç d’entrar
i entendre la ment de l'altre, ja que prèviament ha entès que s'ha de
desconfiar de les veritats absolutes.
La persona que té coneixement és la que et permet discutir
amb ella i de la qual aprens, i la que aprèn de tu. La que només té informació,
tindrà un debat molt limitat. I la que només té informació però es pensa que té
coneixement, destruirà el debat, ja que entendrà el debat com una baralla, com
una competició entre dogmes, i no com una eina més per l’aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario