Aclariments sobre Occident

Alguns amics meus m’han acusat de voler anul·lar o d’avergonyir-me de la meva cultura occidental. Simplement volia contradir aquestes impressions. Potser sovint em passo de crític, però és que molts cops em trobo amb la necessitat d’explicar els problemes d'Occident. Això no vol dir anul·lar-lo ni avergonyir-me’n, simplement vol dir posar-lo al mateix nivell que les altres cultures. Perquè no està pas per sobre, però tampoc per sota. A Occident tenim llibertat, sí, però dins dels límits que marca l'estatus quo. A la República Popular de la Xina, per exemple, la llibertat encara és més reduïda, perquè els límits que marca l'estatus quo són més reduïts, però en el fons, totes les societats ens movem dins els límits marcats pels nostres estatus quo. L’amplitud dels límits de llibertat que permet l’estatus quo és inversament proporcional al grau d’amenaça que percep aquest mateix estatus quo. Mirem els casos d'Hispan TV, de Press TV, a Espanya, mirem la caça de bruixes als Estats Units. Ara ja no fan caça de bruixes, és clar, perquè el comunisme ja no és una amenaça real. Però si ho fos, la tornarien a fer, n'estic segur. Jo sóc un gran amant de molts aspectes d'Occident, com l’aportació que ha fet a la Humanitat a través de la teorització al voltant de les llibertats fonamentals i els drets humans, o l’extraordinari desenvolupament de la cultura i la ciència occidentals en els darrers segles. Però és necessari mirar-nos el món des de fora, mirar-nos a nosaltres des de fora, en comparació i amb sentit crític, per saber realment qui som.