Una nova garrotada de la política institucional

No sé si és el moment ni l'espai idoni, però sento la necessitat d'expressar el que penso sobre el preacord entre Podem i ICV-EUiA a Mollet:

Finalment, ja hem rebut una nova garrotada de la política (institucional). D'aquests cops de realisme que et fan recordar que la política és una merda i que potser sí que és veritat que per fer la Revolució primer ens hem de descolonitzar dels nostres egos i vicis.

Pero bé, en tot cas, potser per ingenu o per massoquista, jo segueixo apostant pel bon rotllo, o com a mínim per la no agressió. O com a mínim per seure, parlar, i escoltar les explicacions abans de llençar-nos els trastos pel cap. De totes formes no puc evitar expressar ara i aquí el que penso sobre el comunicat de preacord entre ICV-EUiA i Podem a Mollet, sense ànims destructius, basant-me en el que sé, que no és pas tot ni molt menys, i amb ganes d'entendre les coses per poder mantenir la proximitat i la lluita comuna amb tota l'esquerra de Mollet.

Què em sembla legítim i què no:

- Em sembla legítim que les persones d'ICV-EUiA hagin decidit que prefereixen una coalició de partits ICV-EUiA - Podemos abans que una candidatura ciutadana radicalment democràtica que no estava acabant de funcionar. Això ho demostren acceptant les condicions de Podem-Mollet, que en cap moment ha reconegut la Crida ni ha mostrat cap interès per la renovació política ni per cap espai d'empoderament ciutadà que no passés per la seva marca. També ho trobo legítim tenint en compte que alguns sectors de la Crida havien expressat els seus dubtes i la seva desmotivació amb aquest projecte. No ho comparteixo, però respecto i puc entendre que s'hagi prioritzat la recerca de vots per guanyar l'alcaldia abans que una transformació de fons i una estructura que anés més enllà dels partits. També entenc que molt probablemenent el terreny molletà encara no estava preparat per un experiment com aquest i que cal més treball i temps perquè una candidatura ciutadana pugui ser factible i viable.

- El que no trobo correcte és que aquest acord hagi sortit a la llum abans de comunicar-se i debatre's a la Crida, quan només quedaven tres dies per la 3a assemblea, que hauria estat l'espai idoni per fer-ho i hauria estalviat mals rotllos entre companys de lluita que ara seran molt complicats de curar. Aquest fet, encara que hagi estat de la mà de Podemos, reflecteix un menyspreu cap a la Crida per Mollet i cap a les persones que hi formem part i que hi hem dedicat temps, ganes i diners. Més que res perquè no ha respectat ni tant sols el tempo de la Crida (a només tres dies de l'assemblea).

A mi personalment em dol bastant el menyspreu i desinterès absolut de Podem-Mollet cap a la Crida per Mollet, que aspira a crear un moviment obert de radicalitat democràtica, sense sigles, sense quotes i sense personalismes. Perquè moltes persones com jo no ens sentim representades per cap partit concret però sí per una candidatura ciutadana transformadora com havia de ser la Crida. I penso que les persones de Podemos s'hi podrien haver integrat perfectament sense necessitat d'imposar quotes i convertir-la en una coalició de partits en tots els aspectes.

Jo evidentment no em sentiré partícep d'una coalició de partits on no hi formo part. De totes maneres, esperaré que ICV-EUiA ens doni explicacions sobre això a la tercera assemblea de divendres, com a mínim per poder entendre el que ha passat, que em resulta realment sorprenent venint de persones que són companyes de lluita i per les quals sempre he sentit admiració i respecte.

En tot cas, aquest fet em demostra un cop més que la política institucional no és lo meu, i que si volem canviar les coses des de dins, estem obligats a participar en un sistema corrupte i corrosiu. Estem condemnats a jugar amb les regles d'un joc viciat i deficient que dista molt del model democràtic que desitjaria. Unes regles que han estat imposades sempre des de dalt, i que per tant no responen a les necessitats dels de baix. És un model jeràrquic que ens perverteix amb l'ús del poder i l'opacitat, intensificant els egos, les marques, la imatge, la superficialitat de la política.