El 2011 l'informe del Comitè europeu per la Prevenció de la Tortura va recollir, en només 12 dies i en només quatre comunitats autònomes, evidències de més de 550 casos de tortura a les presons espanyoles.
En les presons de dones, s'han denunciat casos d'abusos sexuals i favors sexuals a canvi de millors condicions.
Les persones preses que no tenen nacionalitat espanyola pateixen, per llei, penes més severes que la resta. A més, han existit molts casos en què després de complir la pena han estat internades en un CIE i expulsades forçosament del país, encara que el seu delicte fos transport de cànnabis.
En el règim de segon grau (70% de les persones preses) la quotidianeïtat està totalment normativitzada. Cada dia, inclòs diumenge, un timbre desperta les persones preses, que són obligades a seguir estrictament un horari que acaba a les 21h, moment en el qual han de tornar a la seva cel•la fins que l'endemà al matí torni a sonar el timbre. Així cada dia durant una mitjana de sis anys.
En el règim de primer grau (500 persones a Catalunya), les persones preses passen 21 hores a la cel•la i només tenen 3 hores de pati en què també acostumen a estar soles. No fan cap tipus d'activitat. Com que no hi ha testimonis, és on es produeixen més maltractaments per part de la policia. Aquesta situació pot durar anys.
Algú encara pensa que les presons serveixen per reinsertar les persones a la societat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario