El dominó neoliberal de Merkel

Sembla que, com si fos un dominó, el suport al pla d'austeritat a Grècia va caient fitxa per fitxa.

Ahir Obama va recolzar la idea de Tsipras d'acabar amb l'austeritat i impulsar el creixement a Grècia. Juncker ha ofert acabar amb la Troica a canvi que Grècia es comprometi a seguir pagant el deute fixant-li unes condicions més favorables. Després del recolzament d'un altre país greument afectat per la crisi com Xipre, el nou govern grec també està intentant guanyar-se el suport d'Hollande a França i de Renzi a Itàlia, que pot estar al caure davant l'evident fracàs del pla d'austeritat. Varufakis ahir es va reunir amb el seu homòleg britànic i van coincidir en la necessitat d'estabilitzar la zona euro. Cada vegada més diaris i polítics europeus, sobretot del centre-esquerra, expressen el que fa anys que és evident: el pla d'austeritat ha fracassat. Cal reestructurar el deute i incentivar la recuperació de l'economia grega.

Qui segueix tossudament recolzant l'austeritat és l'Alemanya de Merkel i els seus deixebles, com Rajoy. Però sembla que cada cop es troba més sola. Tard o d'hora haurà de reconèixer que les seves polítiques a nivell europeu han estat un fracàs. Però mentrestant, ha començat la guerra financera per desestabilitzar - encara més - la república hel•lènica, en un intent desesperat perquè el poble grec segueixi baixant el cap.

Tot plegat demostra que després de les eleccions gregues s'ha creat un nou pol en la política econòmica europea que està transformant l'hegemonia. L'altre pol és el de la dreta conservadora liderada per Merkel i la Troica. I els socialdemòcrates, com de costum, van divagant pel "centre", canviant el seu discurs i el seu posicionament segons convingui, totalment perduts ideològicament. Però, precisament per això, poden ser ells els qui determinin el canvi d'equilibri en la balança política i ideològica europea.

La UE sap que si fracassen les negociacions, Grècia probablement sortiria de l'euro, amb la qual cosa el fracàs europeu es faria més que evident, sobretot si al cap d'uns anys Grècia fos capaç de tirar endavant amb el dracma (en tot cas, li aniria millor que amb l'austeritat i l'euro). Però a més a més, Grècia podria tenir el suport de Rússia, que li oferiria liquiditat. Costa de creure que la UE deixés perdre un soci d'una forma tan estúpida. Però a la dreta li costa reconèixer els errors i les derrotes, i sovint abans de fer-ho opta per la força, en forma de cops d'estat o fins i tot guerres (ja s'ha vist a Ucraïna).

Passi el que passi, Merkel ja ha perdut. Caldrà veure si la seva intel•ligència supera el seu orgull ferit. Suposo que abans necessita uns dies per digerir la fi de la seva hegemonia...