Les societats del sud d'Europa ens enfrontem a un problema de fons: la crisi del model capitalista consumista sobre el qual s'havia establert l'estructra dels règims. Aquest model basat en l'especulació, el deute i la desigualtat creixent s'ha tornat evidentment insostenible en termes d'estabilitat social, econòmica i ecològica. Davant aquest repte de futur, tres perfils de votant grec:
- El votant que entén el problema de fons i s'hi enfronta a partir d'una alternativa de ruptura i regeneració. Votant de Syriza.
- El votant que comparteix la necessitat de canvi però que per incomprensió o temor no vol enfrontar-se al poblema de fons, amb la qual cosa prefereix adoptar un discurs de solució fàcil focalitzant la culpa en un únic sector, com la immigració. Votant d'Alba Daurada.
- El votant que considera que no hi ha cap problema de fons i creu que mantenint l'estatus quo els problemes passatgers se n'aniran sols. Votant de Nova Democràcia o Pasok.
Salvant les moltes diferències, podríem establir una distinció similar amb els votants catalans:
- El votant que entén el problema de fons i s'hi enfronta a partir d'una alternativa de ruptura i regeneració. Votant de CUP, Podemos, IU-ICV...
- El votant que comparteix la necessitat de canvi però que per incomprensió o temor no vol enfrontar-se al poblema de fons, amb la qual cosa prefereix adoptar un discurs de solució fàcil focalitzant la culpa en un únic sector, com el govern central o l'independentisme català. Votant d'ERC, Convergència o Ciutadans.
- El votant que considera que no hi ha cap problema de fons i que mantenint l'estatus quo els problemes passatgers se n'aniran sols. Votant de PSC, PP o Unió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario