Reflexions sobre la meva intenció de vot de cara a la consulta del 9N

Jo penso que la pregunta de la consulta del 9N hauria d'haver estat alguna cosa més semblant a això:

· Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?

· En cas afirmatiu, vol que posteriorment es (con)federalitzi a l'Estat Espanyol?

La doble pregunta formulada al revés per mi no té gaire sentit i obre la porta a un possible estancament si cap opció supera el 50% de vots, ja que fer-se estat sense abans ser independent em sembla bastant incomprensible. No té gaire sentit perquè per tal d'establir una federació o confederació amb l'Estat Espanyol, Catalunya hauria d'independitzar-se prèviament per trobar-se en igualtat de condicions i aleshores decidir-ho des de la total llibertat política i plena sobirania.

De totes maneres ja és tard, i tenim el que tenim, amb la qual cosa crec que totes aquelles persones que veiem la necessitat evident d'un canvi en l'estatus quo del model de país de l'Estat Espanyol i de la relació amb les diverses minories identitàries, hauríem de votar Sí-Sí. Més que res perquè crec que un Sí-No no dóna cap confiança de canvi ja que perpetua la subordinació política de la comunitat autònoma de Catalunya al govern central espanyol en votar contra la 'independència' de la primera respecte del segon. A més, no oblidem que es tracta d'una consulta no vinculant, amb la qual cosa entenc que es fa més necessària una proposta clara i contundent. Posteriorment, potser caldria obrir un altre debat sobre una possible (con)federació amb l'Estat Espanyol, però sempre des d'una prèvia igualtat de condicions amb el govern d'aquest estat.

També puc entendre i considerar una abstenció, per totes aquelles persones que no ens identifiquem amb els nacionalismes ni creiem realment en la forma de l'estat com un model prou democràtic i eficient d'organització política d'una societat. També puc entendre i considerar l'abstenció com un rebuig al fet que només puguem decidir sobre el que uns pocs volen, i no sobre molts altres temes que també portem temps demanant (deute, transgènics, ILPs, etc.). També com un rebuig al fet que aquest procés sobiranista hagi pogut intensificar els nacionalismes excloents i hagi servit a alguns per invisibilitzar altres debats que considero tant o més importants (augment de la desigualtat, regressió de drets socials, privatització de patrimoni públic, deute il·legítim, model de desenvolupament econòmic...). També com un rebuig al discurs demagog de líders polítics independentistes com Mas o Junqueras basats en culpar el govern central dels nostres mals passant per alt moltes altres responsabilitats.

De totes formes, una abstenció també em generaria bastants dubtes tenint en compte que cal afrontar una realitat immediata en la qual, vulguem o no, existeixen els estats i les identitats nacionals, i en aquest sentit una abstenció possiblement seria una opció massa idealista i poc pràctica. A més, es tracta d'una consulta que principalment ha estat potenciada per la mobilització social, i en aquest sentit queda força legitimada, encara que després hi hagi hagut intents sovint fracassats d'aprofitar-la com a cortina de fum (sobretot per CiU). Per mi aquest no és el debat més important que la nostra societat afronta, però igualment és un debat important i és un dels que més clarament tenim sobre la taula en els propers mesos, vulguem o no. En aquest sentit, no el puc ni el vull passar per alt, encara que tant de bo poguéssim votar també sobre moltíssims altres temes. O almenys no oblidar-los.