L'Estat del Benestar no ha de tornar

L’Estat del Benestar no tornarà. Ni tampoc ha de tornar. L’Estat del Benestar ha estat durant unes quants dècades la cara “amable” del sistema capitalista occidental, però és insostenible precisament perquè el sistema capitalista occidental és insostenible. 

L’Estat del Benestar entès com l’hem entès fins ara s’ha basat en el consumisme de la massa, en l’aburgesament fictici de la classe treballadora i en la narcotització d’aquesta classe. I per aconseguir tal propòsit, ha tirat de l’endeutament, el creixement desmesurat i la destrucció dels ecosistemes naturals. Recordem que durant els anys de “creixement” econòmic de l’Estat del “Benestar” a Europa, a la República Democràtica del Congo morien més de 4 milions de persones en una devastadora guerra civil per controlar les reserves de coltan que serveixen per fabricar els mòbils que compulsivament hem consumit al Nord. Mentre Aznar deia que ‘España va bien’, l’escalfament global producte d’una economia insostenible en els països del Nord posava els països del Sud en una dramàtica situació de sequera, agreujada per un sistema agroindustrial d’esclavatge controlat des del Nord que buscava garantir el monopoli de l’alimentació a partir de la despossessió de terres dels petits agricultors, del monocultiu controlat per empreses com Monsanto i d’una producció intensiva que ha deixat milions de persones del Sud sense accés a l’aigua i a la terra. Recordem que mentre Zapatero deia que el sistema financer espanyol era el més solvent del món, els bancs del nostre país invertien en guerres i estaven culminant la bombolla immobiliària en haver entrat en el joc de l’especulació descontrolada, una mateixa especulació que arreu del món ha multiplicat el preu dels aliments i productes bàsics, posant milers de famílies del Sud en una situació extrema. Recordem que l’Estat del Benestar europeu s’ha basat en l’explotació més absoluta de milions de persones al Sud que han treballat des dels 5 anys d’edat, més de 14 hores al dia per fabricar els productes que hem consumit al Nord cada vegada que compràvem roba de Zara, Nike o gadgets d’Apple, entre molts altres. Recordem que mentre la Unió Europea es posava com a exemple de democràcia, de benestar i de pau al món, els seus governs donaven suport interessat a dictadures criminals com Aràbia Saudita, Qatar, Marroc, Guinea Equatorial, Turkmenistan o Israel, per no parlar de les terribles dictadures llatinoamericanes de la segona meitat del segle XX.

No tornarem a l’Estat del Benestar ni hi hem de tornar. Almenys, no a aquell Estat del Benestar. El capitalisme és cada vegada més insostenible i així ho demostra la realitat de l’Europa actual, on la desigualtat és cada vegada més extrema i on el sistema financer ha arribat a una posició de poder tal que s’està convertint en el poder polític absolut. El sistema financer és el culpable i a la vegada el màxim beneficiat de la crisi-estafa econòmica. Ha rebut injeccions de milers de milions d’euros públics, pagats per totes nosaltres, sense que això passi per una reformulació estructural d’aquest sistema, per una neteja a fons i un judici als culpables reals. I no ha passat perquè el sistema financer s’ha acabat convertint en el sistema polític, en el govern, en el bipartidisme, en el règim.

L’Estat del Benestar d’abans no tornarà ni ha de tornar. Al futur la gran majoria de nosaltres no tindrem l’opció d’anar de viatge a l’altra banda de l’Atlàntic cada estiu, ni de comprar-nos un mòbil cada any, ni d’anar al gimnàs cada setmana, ni de gaudir de les rebaixes després de Nadal, ni d’omplir les cases de regals el dia de reis, regals que al cap d’un o dos anys ja haurem oblidat. Ja no podrem ser com els nostres estimats personatges de les sèries americanes o dels anuncis. Però sí que es pot recuperar i mantenir l’Estat del Benestar que ens assegura uns drets socials i laborals, una pensió digna, unes vacances dignes, un subsidi d’atur digne, una sanitat i educació dignes, una vida digna. Aquest estat sí que pot tornar, però no des del mateix sistema capitalista actual basat en la desigualtat econòmica, fiscal, política i social.

L'Estat del Benestar consumista i capitalista no tornarà i això, evidentment, pot crear una gran frustració. La resposta social a aquest moment històric que vivim pot passar per una intensificació de la xenofòbia i el neofeixisme, a l’estil del que passa en diversos països europeus o el que va passer als anys 30. Pot passar per una radicalització del sistema capitalista que derivi en esclats de violència desorganitzada i desesperada reprimida per un estat policial governat per la patronal. O pot derivar en una revolució social a llarg termini que des de les bases, des de l’organització política de moviments socials, sindicats, partits i individus prengui el poder de les institucions i avanci cap a una democratització real d’aquestes, cap a una nova forma de fer política que ens inclogui a totes, i quan dic totes som totes: treballadores, aturades, immigrades, joves, grans, però també estrangeres, les societats del Sud que durant massa dècades han estat patint la nostra narcotització i aburgesament pel benefici de les oligarquies financeres del Nord.

L’Estat del Benestar entès com abans no tornarà, amb la qual cosa ens trobem en un moment històric que ens afecta directament a totes, en què cal canviar la mentalitat, deixar de confiar que uns pocs ens facin la feina, no caure en enganys com ara que la independència ens farà tornar al sistema d’abans, ni en el parany de pensar que això és una cosa passatgera. És responsabilitat de totes decidir quin futur volem com a país, i això només passa pel treball i l’organització des de baix. El que teníem abans no tornarà ni ha de tornar, ni a Espanya ni a Catalunya, per tant ens toca a nosaltres construir una cosa nova, abans que la construeixin els mateixos de sempre.