A Barcelona tenim una percepció de la nostra ciutat com la d'una ciutat molt oberta i respectuosa amb les persones LGBT, on els que formem aquest col.lectiu gaudim de total llibertat i igualtat. I sí, en bona part és cert si ho comparem amb altres ciutats, regions o països, però potser estem pecant de ser massa confiats o d'oblidar massa ràpid que encara no està totaconseguit. Encara hi ha moltíssima feina a fer per assolir la plena igualtat i respecte, és a dir, la plena llibertat.
El gay pride del 28 de juny és una clara metàfora del que intentaré explicar. Una data que va aparèixer originalment com a forma de reivindicació dels drets LGBT i que ara respon més als interessos comercials i a la imatge de l'alcalde de torn que a cap altra cosa. Potser ens pensem que ja no tenim res més a reivindicar? Que no hi ha altres homosexuals al món que estan sent discriminats i perseguits per llei? Ja ens hem oblidat d'aquests companys?
És cert que el dia del pride es fa una manifestació "alternativa" que conserva l'esperit crític, però la manifestació "oficial" és ben diferent, és més una festa que pretén reivindicar l'orgull de ser gai, una cosa que personalment em costa una mica d'entendre, més que res perquè jo no puc estar orgullós d'una cosa que no he escollit ni he hagut de fer cap esforç ni res per tenir-la o ser-la. Però bé, en tot cas és una gran oportunitat pels comerços i hotels de la ciutat i perquè el senyor Trias es mostri a la ciutadania com un home obert i gay-friendly.
L'altre gran "esdeveniment gai" de la ciutat és el Circuit Festival, que ara s'està celebrant. Si el pride almenys té un origen reivindicatiu i manté una manifestació alternativa crítica, aquesta festa ja no té res a veure amb això ni ho pretén. Aquest esdeveniment consisteix en una setmana sencera de festes plenes d'homes gais adinerats d'arreu del món. És bàsicament una macrofesta privada sense cap mena d'objectiu més enlla de guanyar diners.
Fins aquí, cap problema destacable més enllà de les típiques crítiques atribuïbles al model de macrofesta frívol, superficial i sexista propi de l'oci de masses. Això sí, el que no puc suportar és que es confongui això amb una mostra d'alliberament gai per la ciutat, quan aquesta festa és més aviat el contrari. A mi personalment com a gai de vegades m'arriba a fer vergonya que m'associïn amb aquest tipus d'esdeveniments on sembla que quasi tots els seus participants hagin sortit de la mateixa fàbrica, amb cossos de gimnàs i la mateixa roba que aquest estiu s'ha posat de moda de tirants i pantalons molt curts. Una festa que arriba a costar 60 euros o més per a gais rics de tot el planeta no és un exemple d'alliberament gai ni res que s'hi assembli. És una mostra de com la lògica capitalista frívola, alienadora, homogeneïtzadora i consumista s'està apoderant de la "marca gay". I això pot tenir molts noms, però sens dubte, el d'alliberament no.
Em recorda quan Israel es mostra a la resta del món com un país obert i democràtic pel fet de ser respectuós amb els gais, venent la ciutat de Tel Aviv com "la capital gai de l'Orient Mitjà". Realment ens podem creure que un estat que massacra la població civil palestina i libanesa és un estat que pot representar l'alliberament gai? Un estat que no respecta la vida de milers de persones, com pot respectar els drets dels gais? Doncs per una raó molt senzilla, en realitat els únics gais que respecta són els rics que tenen diners per anar a Tel Aviv i sortir de festa mentre a pocs quilòmetres al sud es bombardeja població civil, entre la qual tambe hi ha gais. Això sí, palestins.
De la mateix manera, el Circuit només suposa un alliberament pels gais rics que tinguin prou diners per anar a Barcelona a gastar-se cada nit una burrada de diners per drogar-se i lligar. Alliberament és el que des de Brot Bord es va intentar fer l'estiu passat, organitzant una trobada LGBT a les festes de Gràcia perquè les minories sexuals poguéssim lligar sense haver de pagar. Què va passar? Que hi van anar quatre gats. Doncs molt bé, els gais en aquesta ciutat tan oberta i lliure hem acceptat que els nostres llocs per lligar siguin uns pocs llocs determinats en els quals s'ha de pagar per entrar, i ben contents.
La nostra percepció sobre la llibertat homosexual a Barcelona pot ser que s'estigui tornant exagerada i massa conformista. Dins els espais d'ambient homosexual s'estan repetint clitxés profundament sexistes i superficials, potser moralment "justifcats" pel fet que hem estat una minoria discriminada? Però això ja no té cap sentit, la presència massiva de nois quasi nus amb cossos artificiament atlètics en els espais "gay-friendly" és exagerada i patètica, símptoma, al meu parer, d'una decadència que com a col.lectiu estem acceptant que passi i de la qual estem participant activament, en molts dels casos.
La invisibilitat del lesbianisme en aquest tipus d'esdeveniments és també un factor molt criticable i altament hipòcrita pels qui ho volen presentar com un exemple de l'alliberament LGBT. De la mateixa manera, la política de preus sexista que en alguns locals arriba a cobrar una entrada més cara a les dones o fins i tot no les deixa entrar, és una mostra de com l'oci LGBT està massa sovint copiant el model més repugnant i sexista que existeix en l'oci convencional. No trobo gens positiu que la lògica consumista i el màrqueting més frívol i superficial dominin els nostres espais i els condicionin, sobretot perquè hi ha molts gais que no ens hi sentim representats o, en el cas del Circuit, que no podem ni volem pagar tants diners per sortir de festa.
Crec que des del col.lectiu LGBT a Barcelona hauríem de fer una reflexió profunda sobre aquest tema, superar la nostra ingènua percepció de ciutat exemplar, lliure i gay-friendly i començar a fixar-nos en les mancances i clitxés en els que hem caigut. Encara hi ha molta feina a fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario