19 de juliol

Avui fa 78 anys a l'Estat Espanyol tenia lloc una revolució popular històrica que ha quedat silenciada i resta desconeguda fins i tot per molta gent d'aquest país. La Guerra Civil no va consistir només en una guerra entre un govern republicà escollit a les urnes i un front feixista colpista que buscava mantenir els privilegis de les elits.

El 18 i 19 de juliol també va ser l'inici d'una revolució marxista i anarquista que és estudiada per les esquerres de tot el planeta però que tristament s'ha intentat silenciar pel règim del país on va tenir lloc. La revolució popular va anar més enllà de derrotar el feixisme colpista en la major part de l'estat per començar a construir una societat basada en el treball autogestionat i la igualtat real, la fraternitat i la desaparició de les classes.

Més tard, la injerència de la URSS a través del Partit Comunista i la victòria del bàndol feixista acabarien amb aquest projecte que avui ens serveix d'inspiració tot mostrant-nos la punta de l'iceberg de la societat que podríem arribar a ser.

"Continuem construint aquest nou món als nostres cors i als carrers"

La sarna que tant gaudim

Hi havia una vegada un home que tenia sarna i no es volia curar perquè deia que estava sa. Es passava el dia rascant-se i tenia la pell plena de grans, però ell insistia a dir que estava sa. Quan li preguntaven per què creia que estava sa, ell contestava que coneixia un altre home que tenia la lepra, i estava molt pitjor. A l'home leprós li queia la pell a trossos i li provocava molt més dolor que a ell. Per tant, estava sa.

Hi havia una vegada un país on els seus habitants no podien decidir ni participar en les decisions polítiques, on es prohibien manifestacions i referèndums, on la policia sovint atacava les persones que protestaven, i on els principals mitjans de comunicació estaven controlats pel mateix oligopoli empresarial. Però el país insistia a dir que era una democràcia, ja que hi havia altres països que encara eren menys democràtics. I si no n'hi havia, se'ls inventaven. La majoria de la població també deia que eren una democràcia ja que "hi havia països on estaven pitjor", i si algú deia el contrari, el tatxaven de radical, extremista i pessimista amargat.

Hipocresia a les venes del règim

Les forces del règim (PP, PSOE, monarquia, patronal) critiquen Pablo Iglesias per haver tingut relacions amb Veneçuela (un país que no és menys democràtic que les principals potències occidentals). Però l'Estat Espanyol que ells controlen manté intenses relacions diplomàtiques i econòniques amb Aràbia Saudita, Qatar, Marroc, Guinea Equatorial o Israel, països que representen tiranies de debò, on els drets humans de bona part de la població no són respectats o que es salten contínuament la legislació internacional.

La hipocresia i l'estupidesa són les principals aliades del règim espanyol.

Un dissabte especial per Oikocredit

El primer dissabte del mes de juliol és un dia que podria passar desapercebut per la majoria, una altra calorosa jornada d'estiu, un dia que moltes persones segurament aprofitaran per anar a la platja o fer uns vermuts en alguna terrassa, si no els toca treballar sota la presència incessant dels ventiladors. Però per Oikocredit el primer dissabte de juliol, que enguany coincideix amb el dia 5 d'aquest mes, no és pas un dia qualsevol.

La raó és que es tracta del Dia internacional del Cooperativisme, una data que porta celebrant-se des de 1923, quan va ser instituïda per l'Aliança Cooperativa Internacional. Com no podia ser d'altra manera, aquest és un dia molt significatiu per Oikocredit, no tant sols perquè som una cooperativa d'abast internacional sinó també pel fet que molts dels projectes que finacem són cooperatives.

Oikocredit no només demostra que el model cooperatiu ha estat possible durant gairebé quaranta anys amb una gran solvència econòmica, sinó que també exemplifica un esperit cooperatiu que va molt més enllà. La voluntat d'Oikocredit és transformar la realitat del món on ens trobem, no només adoptant un model d'empresa molt més democràtic i participatiu sinó sobretot apostant per un desenvolupament just, autònom i sostenible als països empobrits del Sud. En aquest sentit, Oikocredit es dedica principalment a finançar empreses de comerç just, projectes que apostin per una economia ambientalment sostenible, iniciatives que empoderin la dona o altres col·lectius amb menys oportunitats i, per suposat, negocis basats en un model cooperatiu.

Amb aquests propòsits, el 2010 vam donar crèdit a una empresa com CADECH (Cooperativa Integral Agrícola Adelante Chanmagua RL), una cooperativa de Guatemala que va crear-se el 1976, quan diversos agricultors del poble de Chanmagua van optar per organitzar-se cooperativament, consolidant el negoci i destinant un 10% dels guanys a projectes d'alfabetització, beques per infants i altres iniciatives de desenvoluament per la comunitat. Una altra cooperativa que també s'ha beneficiat dels nostres crèdits és Bunju Community Savings and Credit Cooperative Society Ltd, una societat de Tanzània que s'ha especialitzat en oferir serveis d'estalvi i préstec a persones en situació de marginalitat per tal que puguin donar un gir a les seves vides. Els projectes cooperatius que ajudem a impulsar són molts, però la gran majoria tenen en comú un mateix esperit cooperatiu que va més enllà de la pròpia empresa tot buscant un impacte positiu en la comunitat on s'assenta.

Amb ànim de seguir visibilitzant el model cooperatiu, promovent la seva consolidació i difonent el seu esperit alternatiu enfront d'un model econòmic insostenible i fallit, aquest any es tornarà a celebrar un acte a la ciutat de Barcelona. Enguany consistirà en un sopar popular al carrer (21h), alguns parlaments i una actuació musical, davant de la històrica cooperativa Flor de Maig (C/Doctor Trueta, 195), al barri del Poblenou. En definitiva, una proposta interessant i animada per una càlida nit de juliol.

Una situació d'opressors i oprimits

Del mismo modo podríamos decir que Israel se tira piedras encima de su tejado al tener a la población palestina oprimida y extender el odio hacia Israel. Israel debería básicamente cumplir la legislación internacional: abandonar su presencia en los territorios ocupados, desmantelar el muro, los asentamientos ilegales y los checkpoints, desbloquear la Franja de Gaza, dejar de practicar bombardeos, permitir el regreso de los refugiados palestinos y abrir un proceso serio de paz y reconocimiento de los derechos y la soberanía del pueblo palestino. Hasta que no haga esto, no estaremos hablando de un conflicto entre iguales sino de una situación de opresión y resistencia.

Los errores en este conflicto existen desde la misma creación del estado de Israel, que se hizo sin consenso y sin respetar los derechos de los que habitaban esas tierras. Por supuesto la respuesta de los países árabes vecinos fue condenable y equivocada, del mismo modo que lo es la lucha que practica hoy Hamas. Yo apoyo la lucha palestina no violenta pero me opongo a la que practica Hamas, no tengo ningún problema en reconocerlo. Pero Israel no castiga a Hamas, castiga a Palestina y provoca un aumento del apoyo social a Hamas (1.500 menores asesinados en la última década en la prisión más grande del mundo, llamada Gaza) Hamas es un grupo armado de la franja de Gaza pero Palestina oficialmente no tiene ejército. Israel tiene uno de los ejércitos más potentes del mundo y con arsenal nuclear, y es uno de los principales recipientes de "ayuda humanitaria" por parte de EEUU.

Son muchas las razones para darse cuenta de que esto no es un conflicto entre iguales sino una situación de opresión, limpieza étnica y genocidio a largo plazo.

Islamofobia, motor del sionismo

Algo que veo muy común entre las personas que defienden las políticas militares de Israel (también llamadas sionistas) es un desconocimiento enorme y lleno de prejuicios respecto a los países de mayoría musulmana. Suelen homogeneizar todos estos países a la baja, llegando a decir grandes barbaridades como que todos ellos lapidan a mujeres. Y eso cuando no se cometen errores bestiales como mezclar árabes, musulmanes y hasta islamistas como si fueran todos lo mismo, o como si dentro de estos países no existieran varias ramas del Islam o incluso varias religiones. Suele haber también un enorme desconocimiento del pasado colonial y neocolonial de estos países y las causas de la radicalización del Islam entre algunos sectores.

Su ignorancia y sus prejuicios suelen ser consecuencia de su islamofobia, sin duda aprendida después de años de contaminación mediática donde un muerto occidental cuenta para una portada mientras que decenas de muertos árabes apenas dan para un artículo secundario. Aprendida mediante una educación generalmente nacionalista y etnocéntrica que oculta las responsabilidades históricas de los estados europeos durante el colonialismo y en la actualidad. Esta islamofobia llega en algunos casos hasta el punto de justificar el bombardeo de zonas habitadas por civiles como es el caso de Gaza, pero también zonas de Pakistán, Yemen o Somalia por parte del ejército norteamericano. Su islamofobia aprendida ha llegado a deshumanizar a cientos de millones de personas por el mero hecho de ser musulmanas.

Finalmente, como es de esperar, también veo que son personas profundamente etnocéntricas que creen que el modelo de "democracia" occidental es el único aceptable hasta el paradójico extremo de llegar a justificar guerras y violencia a cualquier pueblo que no siga este modelo (aunque lo sigan). Tienen muy incrustada una visión de castigo y competición entre los pueblos del mundo, de un mundo basado en la lucha y el miedo a todo lo que no sea como su construcción identitaria de 'Occidente'.

Banalització de l'antisemitisme per part dels sionistes

Avui m'han acusat de tenir un discurs antisemita pel fet de condemnar els bombardejos de l'exèrcit israelià sobre Gaza.

Suposo que el que ho ha fet desconeix què és realment l'antisemitisme i tot el patiment que implica. Aquest és l'argument fàcil i a la vegada vergonyós que sovint utilitzen els sionistes més dogmàtics per defensar allò que és injustificable. Quan les persones ignorants es queden sense arguments, la qual cosa acostuma a passar si defensen un genocidi com el que duu a terme Israel, recorren al clitxé gratuït, a la demonització irracional, encara que sigui utilitzant de forma interessada i extremadament cínica el patiment que han experimentat milions de jueus al llarg de la història.

Però quan els sionistes recorren a aquesta baixesa moral que els caracteritza, el que estan fent en realitat és una banalització de l'antisemitisme. Ja sigui per ignorància o per cinisme, o per les dues coses, banalitzen i prostitueixen un concepte tan greu i tan seriós com és l'antisemitisme, l'odi a un grup humà per motius religiosos, que indirectament acaba significant odi a la pròpia espècie humana. I el pitjor de tot és que acostumen a fer-ho per justificar, ells sí, o com a mínim per evitar parlar, dels crims contra la Humanitat que practica el règim que ells defensen. És trist haver-se de trobar amb individus que cauen tan i tan baix. En aquest sentit, comparteixo un gran vídeo on Norman Finkelstein, activista polític jueu, s'enfronta a una acusació d'antisemitisme per part d'una noia sionista. El recomano:

http://www.youtube.com/watch?v=mme5ThtDGNE