La sarna que tant gaudim

Hi havia una vegada un home que tenia sarna i no es volia curar perquè deia que estava sa. Es passava el dia rascant-se i tenia la pell plena de grans, però ell insistia a dir que estava sa. Quan li preguntaven per què creia que estava sa, ell contestava que coneixia un altre home que tenia la lepra, i estava molt pitjor. A l'home leprós li queia la pell a trossos i li provocava molt més dolor que a ell. Per tant, estava sa.

Hi havia una vegada un país on els seus habitants no podien decidir ni participar en les decisions polítiques, on es prohibien manifestacions i referèndums, on la policia sovint atacava les persones que protestaven, i on els principals mitjans de comunicació estaven controlats pel mateix oligopoli empresarial. Però el país insistia a dir que era una democràcia, ja que hi havia altres països que encara eren menys democràtics. I si no n'hi havia, se'ls inventaven. La majoria de la població també deia que eren una democràcia ja que "hi havia països on estaven pitjor", i si algú deia el contrari, el tatxaven de radical, extremista i pessimista amargat.