Sobre 'extrems'

Avui m'han dit que estar en contra de les fronteres és ser extremista. Que és "d'extrema esquerra". Doncs a mi el que em sembla extremista és que hagin mort més de 30.000 persones ofegades al mar Mediterrani en els darrers 15 anys. Em sembla extremista que arribin famílies fugint de la guerra i la misèria i els estats europeus responguin amb tanques i gasos lacrimògens. També em sembla extremista deixar famílies separades durant anys, tancar éssers humans en presons per no tenir el passaport que toca o assassinar 15 persones que només intentaven arribar nedant a la platja de Ceuta per a poder construir un futur.

Que no em parlin d'extremismes, perquè abans l'abolició de l'esclavitud o el sufragi universal també eren vistos com extremistes. Els drets de les persones LGBT, l'educació pública, l'accés universal a la salut o la jornada laboral de vuit hores, també eren extremistes. L'existència d'un Parlament i una Generalitat a Catalunya era extremista fa poques dècades. Per tant, deixem-nos d'extrems i comencem, honestament, a sentir i pensar en quin món volem viure.