Dret d'asil vulnerat

El paper de l'ACNUR als camps d'Eko i Idomeni ens va semblar decebedor. Els únics membres que vam veure es dedicaven a convèncer els refugiats de portar-los a camps militars grecs o a traslladar-los als busos de "Crazy Holidays" cap als mateixos camps militars. A Idomeni, un camp amb 11.000 persones, només tenien una oficina improvisada amb dos guàrdies de seguretat, al costat del lloc de policia, amb una noia que treballava quatre hores al matí resolent dubtes sobre un dret d'asil que ara mateix és impossible de demanar a efectes pràctics (una hora al dia de Skype que queda, evidentment, col•lapsat). Al camp d'Eko directament no tenien més presència que la del logo gegant d'algunes tendes donades.

El procés d'asil a Grècia està col•lapsat, i parlant amb la noia de l'ACNUR les seves respostes es limitaven a: "No hi podem fer res. És la llei grega. Hem d'esperar." No hi pot fer res l'agència de l'ONU d'ajuda al refugiat, pagada amb diners dels gairebé 200 estats de l'ONU? Aleshores per què serveix? Hem d'esperar? A què? Si ja portem gairebé un any amb aquesta crisi de refugiats i sis des de la guerra a Síria! Jo no sé sobre dret internacional ni sobre el funcionament d'aquestes altes institucions, però sí que sé el que hem vist amb els nostres ulls i és evident que alguna cosa falla.