Alguna cosa greu està passant quan veus gent jove que es queixa del
dret a vaga de les treballadores de TMB "perquè els afecta com a usuaris
i perquè dóna mala imatge de Barcelona".
Aquí és on està
arribant l'alienació de la classe obrera. Un desconeixement total del
que suposa la vaga, així com de les precàries i injustes condicions que
pateixen nombrosos col•lectius de treballadores. Un oblit sobre els seus
propis drets, la jornada de vuit hores, les vacances pagades, el dret
a vaga pròpiament, i molts altres que es van aconseguir gràcies a les
vagues dels segles XIX i XX. Un individualisme molt preocupant que es
resumeix amb un "estic a favor de la vaga sempre i quan no m'afecti a
mi". Pretendre que hi hagi una vaga sense que alteri el servei cap els
consumidors i usuaris és d'haver perdut completament el sentit de
societat, i ja no diguem la identitat de classe.
Bona part dels qui es queixen del dret a vaga no són directius, ni
presidents de bancs o governs ni ningú que pugui estar interessat en el
fracàs de la vaga, sinó persones que també són víctimes de la
precarització del treball i que també gaudeixen dels drets que s'han
aconseguit gràcies a les vagues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario