El que està passant al PSOE és molt interessant i ja era hora que
passés. Estem presenciant una situació on aquest partit ha de decidir
entre un retorn als seus orígens ideològics que xocaria amb la tendència
general dels PS europeus (la socialdemocràcia keynesiana i el discurs
de classe de Podemos) o consolidar i evidenciar el procés de
transformació cap a un partit de caire neoliberal amb certs tocs
progressistes en l'àmbit social (molt proper al neoliberalisme
espanyolista de PP i C's). Un exemple -
potser l'únic a Europa - del primer cas el tenim a Portugal, on el
partit germà del PSOE s'ha unit a un govern del que serien el Podemos i
la IU portugueses. El segon cas el tenim a països com Alemanya o Grècia,
entre altres, on els partits germans del PSOE van formar govern amb el
que seria el PP d'allà.
El
moment polític em sembla molt interessant per veure com reaccionarà el
PSOE, un partit que porta dècades sotmès a contradiccions estructurals
que han aflorat amb l'arribada de la crisi econòmica i l'auge de
Podemos. Tot plegat ha provocat una crisi dels PS a nivell europeu que
passa per una davallada lenta però progressiva del seu espai electoral
(excepte en el cas grec, on ha esdevingut un partit marginal en molt
pocs anys).
D'entrada es fa difícil imaginar que el PSOE pugui acceptar cap de les ofertes que més han sonat fins ara, com la d'Iglesias d'un tripartit amb Podemos i IU (que curiosament va generar una sorprenent crispació entre certs membres del PSOE) o la de González de facilitar la investidura d'un govern de PP i C's (que en canvi no n'ha generat gaire, de crispació). També pot ser que vagin a eleccions, però veient el panorama actual, amb la divisió del PSOE evidenciada diàriament als mitjans i les intel•ligents jugades de Podemos, el partit de Sánchez sembla un dels menys interessats en repetir comicis.
El 20-D va deixar uns resultats on el PSOE és el partit amb més marge de maniobra per a conformar el futur polític de l'estat. Però a la vegada aquest "poder" li està jugant una molt mala passada, ja que està intensificant les seves divisions internes i evidenciant les seves contradiccions estructurals.
D'entrada es fa difícil imaginar que el PSOE pugui acceptar cap de les ofertes que més han sonat fins ara, com la d'Iglesias d'un tripartit amb Podemos i IU (que curiosament va generar una sorprenent crispació entre certs membres del PSOE) o la de González de facilitar la investidura d'un govern de PP i C's (que en canvi no n'ha generat gaire, de crispació). També pot ser que vagin a eleccions, però veient el panorama actual, amb la divisió del PSOE evidenciada diàriament als mitjans i les intel•ligents jugades de Podemos, el partit de Sánchez sembla un dels menys interessats en repetir comicis.
El 20-D va deixar uns resultats on el PSOE és el partit amb més marge de maniobra per a conformar el futur polític de l'estat. Però a la vegada aquest "poder" li està jugant una molt mala passada, ja que està intensificant les seves divisions internes i evidenciant les seves contradiccions estructurals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario