Independència i Unió Europea: un oxímoron.

No té sentit parlar d'independència amb una Catalunya dins la UE i l'euro. Són institucions dissenyades per segrestar la nostra sobirania econòmica i atorgar-la als lobbies financers. Mentre no existeixi una UE democràtica i humanista, millor no formar-ne part.

Comencem pel més bàsic: què són la UE i la Zona Euro? Institucions supraestatals regides de forma no democràtica que s'han fet amb el control de la política monetària i econòmica dels seus estats membres. En aquestes organitzacions el govern d'Alemanya hi té un paper sobredimensionat, amb la qual cosa imposa les polítiques que li interessen, en detriment dels estats del sud i de l'est. La UE i el Banc Central Europeu (BCE) funcionen regits principalment per una sèrie de lobbies empresarials i financers, per l'opacitat i la burocràcia estructurals i per una suposada tecnocràcia que en realitat és escollida a dit pels mateixos de sempre. Això queda ben plasmat en les formes com s'està elaborant el TTIP, per exemple, així com les nefastes polítiques d'austeritat imposades per la Troika. 

Com pot ser que Grècia, on ha guanyat Syriza dues vegades i on un 62% de la població va votar contra l'austeritat, el govern hagi d'acabar seguint amb les mateixes polítiques d'abans? Això és un clar exemple de pèrdua absoluta de la sobirania econòmica. Hem passat de la democràcia a la deutecràcia. Si els països del sud d'Europa han entrat en un cercle de deute insostenible és sobretot degut a les polítiques imposades per la Troika, que són les que han dominat en aquests estats en els darrers 6 anys, i que només han fet que perjudicar encara més l'economia. Fa set anys que Grècia es troba en la ruïna per aquestes polítiques imposades a partir de memoràndums amb l'excusa del rescat i del deute. Un deute, per cert, que no para de créixer. Quelcom similar passa a l'estat espanyol, on l'estat va haver de rescatar les caixes en bancarrota i el govern del PSOE el 2010 va haver d'acceptar una sèrie de mesures imposades per la Troika, on Alemanya hi té un pes enorme (sobretot a la Comissió Europea i al BCE, que recordem que a més a més es troba a Frankfurt, la qual cosa no és casualitat). Actualment l'economia espanyola - i catalana - segueix estancada i amb un deute creixent.

En resum: un rescat econòmic es pot fer des del respecte a la sobirania d'un estat i des de la intenció d'ajudar a recuperar la seva economia, o es pot fer com a forma de neocolonitzar un país a partir d'un deute impagable i il•legítim, com passa a Grècia, Portugal o Espanya. Les polítiques del deute al sud d'Europa estan destinades a espoliar aquests països i implementar paquets de mesures neoliberals. És per això que les economies del sud d'Europa porten anys estancades mentre el deute només fa que augmentar. Fixem-nos en canvi en el cas d'Islàndia, un país que no té ni euro ni es troba dins la UE. Islàndia va patir una greu crisi financera amb un deute impagable, i gràcies al fet que va mantenir la seva sobirania econòmica, se'n va poder sortir i ja fa anys que ha tornat a créixer.

Amb tot, si Catalunya vol ser independent, una de les primeres coses que hauria de fer és sortir de la UE i de l'euro, precisament pel problema del deute. Davant d'aquest deute (que ens ha conduït a una deutecràcia), cal forçar una reestructuració, una quita del deute il•legítim i en tot cas cercar noves formes de finançament que siguin justes i mantinguin la sobirania estatal. I això no es pot fer mentre estiguem regits per la Comissió Europea, el BCE i l'FMI. Parlar a dia d'avui d'una Catalunya independent dins la UE i l'euro és simplement un oxímoron. Existeixen moltes alternatives fora de la UE i l'euro, i alguns exemples els tenim a Islàndia, al Regne Unit, a Noruega, etc. L'EFTA, per exemple, o si passem a ser encara més utòpics, una reforma en profunditat de la UE per a fer-la una organització democràtica, humanista i que compleixi el principi de subsidiarietat (una reforma que sent molt optimistes es podria forçar des dels estats del sud i des del Regne Unit si els partits antiasuteritat segueixen creixent).