Néixer còmplice

Jo ja no sé què fer, però em fa fàstic viure aquí. Em fa fàstic aquesta Europa que t’obliga a ser còmplice de barbàries continuades en els CIEs on hi tanquen i maltracten persones immigrades, a ser còmplice d’unes fronteres assassines que han convertit el Mediterrani en un mar de mort que acumula cadàvers d’innocents que només buscaven dignitat. Em fa fàstic aquesta Europa decadent que mira cap a dintre i cap enrere mentre la seva policia insulta, discrimina, humilia, maltracta, tortura, dispara i assassina les persones del Sud, d’un Sud que la mateixa Europa va buidar d’oportunitats i va omplir d’espoli, de divisió, de deute i de misèria, i que fa tot el possible per mantenir-lo així. Sento fàstic de la meva terra narcotitzada, de la meva terra còmplice, de la meva terra verinosa i racista que ha robat la dignitat als que viuen al sud del Mediterrani i que no està disposada a tornar-la. Fàstic d’una Europa inhumana que no ens ha donat privilegis per haver nascut humans sinó per haver nascuts europeus, i que ens convertiria en merda si haguéssim nascut uns quants quilòmetres més al Sud. Aquesta Europa m’ofega i m’avergonyeix, aquesta societat malalta, cega, muda, sorda i trista, buida d’esperances, conformista i insípida que accepta viure al costat de CIEs, que es banya a les platges d’un mar que s’ha convertit en un cementiri de joves, que ignora la misèria i desesperació de molts dels seus veïns nouvinguts. Ens hem convertit en zombies d’una Europa que ha venut els seus principis, si és que alguna vegada els ha tingut.

http://www.eldiario.es/desalambre/VIDEOS-Guardiua-Civil-ilegalmente-inmigrante_0_314268729.html

Un robatori acceptat

Imagina que un dia vas pel carrer i se t'apropa un home encorbatat acompanyat de dos goril·les guardaespatlles. L'home et diu que és el president d'un gran banc i seguidament els dos guardaespatlles et fiquen dins un cotxe i t'obliguen a anar a la sucursal més propera, treure 1.000 euros i donar-los-els. Et quedaries igual? 

Ho pregunto perquè això és semblant al que ens està passant amb el pagament del deute il·legítim. Amb el pagament d'aquest deute cadascú de nosaltres està donant centenars d'euros a grans bancs nacionals i estrangers, quan en realitat qui ha causat aquest deute han estat els rescats bancaris, l'especulació financera, la corrupció política i l'evasió d'impostos, però els únics que de moment l'estem pagant som nosaltres amb els nostres impostos. Podem agrair aquesta situació als diputats de PP, PSOE i CiU, que van recolzar la reforma de la Constitució que prioritzava el pagament del deute i es subordinava a les condicions imposades per la Troika (Comissió Europea, BCE i FMI). Amb tot, el deute públic espanyol ja ha superat el 100% del PIB i segueix creixent (el català es calcula entre el 90-150% del PIB, o sigui que tot i la independència de l'estat, la dependència financera continuaria).
Per què no estem als carrers exigint una auditoria ciutadana del deute com ja s'ha fet a diversos països? Per què estem permetent que la principal partida dels pressupostos de la Generalitat vagi al pagament d'un deute que no és nostre? Per què estem deixant que la banca estrangera ens robi centenars d'euros a cada un i cada una de nosaltres?

"Aquest deute no el podem pagar, perquè si no el paguem, els nostres creditors no moriran, però si el paguem, nosaltres sí que moriren" Thomas Sankara

(Foto: xerrada d'avui sobre el deute il·legítim, on han participat un membre de l'Observatori del Deute, un del seminari Taifa i el cònsul de l'Equador a Barcelona, país que va realitzar una auditoria del deute i elva rebaixar per sota del 30% del PIB)

Quan podrem votar de forma definitiva?

Mas va dir que la consulta del 9N no seria definitiva, i a més l'ha convertit en un esdeveniment que té més valor simbòlic i romàntic que polític. Per tant, jo em pregunto quan la societat catalana podrà per fi votar de forma "definitiva" i seriosa sobre aquest tema que portem més de dos anys demanant. Vist que el govern de CiU està decidit a obeir el TC i anul·lar la consulta original, el 9N ha perdut la seva rellevància i sentit, per això crec que el que hauríem d'estar exigint als carrers són unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari, ja que tenim molts motius per desconfiar que el govern de CiU les convoqui en els propers mesos.

Els grans canvis passen per la desobediència

Jo veig una cosa clara: si Mas no s'atreveix a desobeir amb una consulta no vinculant, no s'atrevirà mai a desobeir per fer una DUI, seria absurd.

Potser ja és hora de començar a passar del marketing polític exterior, de fer les coses per cuidar la "imatge internacional", quan ja portem més de dos anys amb aquest tema, tres manifestacions de més d'un milió de persones i tot tipus d'intents polítics i legals per poder votar. Votar!! Estem parlant de votar. La resta del món ja ha tingut prou temps i ha vist prou fets com per entendre què està passant realment aquí i posicionar-se. Si no han reaccionat ja a favor de la societat catalana és perquè no volen, ho sento però jo tinc molt poques confiances que ho facin en un futur si nosaltres no comencem a canviar les regles del joc i a plantar cara.

Si hem de dependre d'un canvi en el govern espanyol (ni PP ni PSOE ni PP+PSOE) i d'un canvi a la resta del món, ho portem clar... És clar, també seria una opció esperar passivament que a llarg termini el context exterior canviï i miraculosament l'Estat Espanyol ens permeti votar en un referèndum i la resta del món ens reconegui. Però sincerament... O ens hi posem seriosament i desobeïm ja d'una vegada, o em temo que això no anirà enlloc en les properes dècades...

El paper de l'ANC aquests últims dies em sembla lamentable, fins al punt que arribo a dubtar de si l'ANC, disfressada d'assemblea, serveix com a garantia perquè no es produeixi un canvi real a Catalunya durant aquest procés, que tot segueixi subordinat a unes elits polítiques que estan d'esquenes al poble i només li fan una mica de cas amb el tema nacional. Jo no entenc com es pot dir que Mas està fent bé les coses i que si estiguéssim al seu lloc faríem el mateix. A mi tot plegat m'està començant a semblar massa absurd. Pretenem independitzar-nos de l'Estat Espanyol obeint les lleis de l'Estat Espanyol? Això és ridícul. La independència o ens la guanyem des de baix i amb desobediència, o tot plegat haurà quedat com un ridícul espectacle i una opaca cortina de fum per tapar el desmantellament de l'estat del benestar.

Els grans canvis en la història han passat per la desobediència.

Amb Convergència no hi haurà independència

Per molt que ens vulguin enganyar, CiU no té res de democràtic. El govern de CiU va ser qui va enviar els mossos a agredir els manifestants acampats a favor de la consulta del 9N quan el TC va suspendre la llei de consultes. També va enviar els mossos per treure les urnes del multireferèndum, també va votar en contra de diverses ILPs al Parlament i fins i tot va votar recentment al Congrés en contra d'un refefèndum sobre el polèmic Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units. 

Trobo penós que després de tot això encara hi hagi part de la classe treballadora catalana que elogiï el president Mas, el mateix que després de tants mesos ara ens surt amb una proposta de consulta descafeïnada i "no definitiva". Ens hem begut l'enteniment? Avui la gent tota contenta perquè sí que hi haurà consulta, encara que sigui descafeïnada, ja que ahir semblava que no n'hi havia d'haver. Però us penseu que no estava planejat això? Fer que semblés que no hi hauria consulta per després oferir-nos una pseudoconsulta i que quedéssim satisfets. I els catalans encara van i piquen...

Què esperen que fem ara? Anar contents a votar per una consulta que ni els mateixos que la convoquen li donen valor? A mi se m'han passat les ganes, sincerament. O consulta tal com s'havia acordat, o eleccions anticipades quan abans possible i prou de marejar la perdiu mentre la societat catalana pateix una situació de desigualtat social i retallada de drets brutals.

Si no s'atreveixen a desobeir el govern espanyol amb una consulta, com hem d'esperar que ho facin amb una DUI? Ja s'ha dit ben clar diverses vegades: amb Convergència no hi haurà independència, ni de l'Estat Espanyol, ni de l'oligarquia financera, ni dels lobbies empresarials, ni de les institucions neoliberals europees.

Un govern tristament inoblidable

Aquest govern no deixa de sorprendre'm.

Quan van decidir retirar la targeta sanitària a més de 800.000 persones pel simple fet de no tenir nacionalitat espanyola, em va semblar increïble que una cosa tan greu, tan racista i tan criminal pogués estar passant en aquest país, i vaig pensar que no podíem arribar més lluny.

Quan van incomplir totes i cada una de les promeses del programa i de la campanya electoral i no va dimitir ni va demanar disculpes ningú, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.

Quan va sortir a la llum el cas Bárcenas, amb els milions amagats de l'extresorer, els sobres en B dels principals càrrecs del PP o els missatges de text de Rajoy, i ningú va dimitir ni demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.

Quan la Guàrdia Civil va disparar bales de goma contra 16 persones subsaharianes que intentaven arribar nedant a la costa de Ceuta i van acabar morint ofegades, i ningú va dimitir ni va demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.

Quan va dimitir el rei, van fer una llei de successió en 3 dies i una llei per garantir la seva impunitat, van prohibir juntament amb el PSOE una consulta democràtica sobre la monarquia i van prohibir, detenir i pegar els manifetants republicans, i ningú va dimitir ni va demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.

Quan decideixen portar a Espanya dos missioners infectats d'ebola sense que aquest país estigués preparat per tractar-lo, fan un curs de 15 minuts a l'auxiliar d'infermeria voluntària (quan els cursos han de ser de dues setmanes) i la pobra dona s'infecta, i ningú dimiteix, ningú demana disculpes, i a sobre la culpen a ella, em torna a semblar que no podem arribar més lluny...

Queda un any perquè segueixi governant aquesta colla de psicòpates amb majoria absoluta. Resistim, organitzem-nos i fotem-los fora.

Sobre les crítiques dels altres

Crec que els humans hem de saber conviure amb la consciència que sempre hi haurà persones frustrades que ens criticaran, que inventaran, tergiversaran, simplificaran i jutjaran sobre nosaltres, ja sigui per enveja, com a mecanisme de defensa, com a conseqüència inconscient de profundes frustracions, etc.

En un moment o altre, suposo que tots hem criticat algú de forma destructiva i sense coneixement de causa. Aquest tipus de crítica acostuma a reflectir un problema més en relació a la persona que critica que no a la criticada. Però després també hi ha persones que fan d'aquestes actituds gairebé un estil de vida, potser perquè no saben o no volen entendre i controlar les seves pròpies contradiccions i malestars interns. Aquests casos són mes greus. Hi ha gent que entra en aquest joc per sentir-se realitzada durant un temps, per tenir la sensació de poder aparent i pertinença a un grup social a costa de ridiculitzar algú altre a les esquenes. Simplement es tracta d'un joc bastant trist on no fa falta que hi entrem si no volem contagiar-nos del seu negativisme. En tot cas el malestar de les persones que hi juguen acabarà desestructurant aquestes relacions destructives ja que les mateixes persones frustrades s'acabaran criticant i culpant entre elles, intentant patosament trobar una sortida als seus problemes interns sense ni tant sols ser conscients que els tenen.

Una de les aptituds de la maduresa és la capacitat d'autoconeixement i de qüestionar-se un mateix, així com la capacitat d'empatia envers els altres. Les persones atrapades en el joc pervers de la crítica destructiva envers els seus iguals, pateixen una manca de maduresa prou gran com per no ser capaces de depurar els seus problemes interns. En comptes de culpar-les o atacar-les, penso que el que seria millor és ignorar-les per tal que se'ls desplomi aquesta falsa sensació de poder o de barrera defensiva que es posen, trobar-se despullades psicològicament i per tant ser forçades a mirar-se a si mateixes en profunditat, encara que els costi molt en un principi. D'aquesta manera, potser a la llarga aniran aprenent a encarar les seves vides d'una forma més constructiva i optimista, a superar les seves contradiccions o almenys aprendre a conviure amb elles.