Sobre les crítiques dels altres

Crec que els humans hem de saber conviure amb la consciència que sempre hi haurà persones frustrades que ens criticaran, que inventaran, tergiversaran, simplificaran i jutjaran sobre nosaltres, ja sigui per enveja, com a mecanisme de defensa, com a conseqüència inconscient de profundes frustracions, etc.

En un moment o altre, suposo que tots hem criticat algú de forma destructiva i sense coneixement de causa. Aquest tipus de crítica acostuma a reflectir un problema més en relació a la persona que critica que no a la criticada. Però després també hi ha persones que fan d'aquestes actituds gairebé un estil de vida, potser perquè no saben o no volen entendre i controlar les seves pròpies contradiccions i malestars interns. Aquests casos són mes greus. Hi ha gent que entra en aquest joc per sentir-se realitzada durant un temps, per tenir la sensació de poder aparent i pertinença a un grup social a costa de ridiculitzar algú altre a les esquenes. Simplement es tracta d'un joc bastant trist on no fa falta que hi entrem si no volem contagiar-nos del seu negativisme. En tot cas el malestar de les persones que hi juguen acabarà desestructurant aquestes relacions destructives ja que les mateixes persones frustrades s'acabaran criticant i culpant entre elles, intentant patosament trobar una sortida als seus problemes interns sense ni tant sols ser conscients que els tenen.

Una de les aptituds de la maduresa és la capacitat d'autoconeixement i de qüestionar-se un mateix, així com la capacitat d'empatia envers els altres. Les persones atrapades en el joc pervers de la crítica destructiva envers els seus iguals, pateixen una manca de maduresa prou gran com per no ser capaces de depurar els seus problemes interns. En comptes de culpar-les o atacar-les, penso que el que seria millor és ignorar-les per tal que se'ls desplomi aquesta falsa sensació de poder o de barrera defensiva que es posen, trobar-se despullades psicològicament i per tant ser forçades a mirar-se a si mateixes en profunditat, encara que els costi molt en un principi. D'aquesta manera, potser a la llarga aniran aprenent a encarar les seves vides d'una forma més constructiva i optimista, a superar les seves contradiccions o almenys aprendre a conviure amb elles.