Quan van decidir retirar la targeta sanitària a més de 800.000 persones pel simple fet de no tenir nacionalitat espanyola, em va semblar increïble que una cosa tan greu, tan racista i tan criminal pogués estar passant en aquest país, i vaig pensar que no podíem arribar més lluny.
Quan van incomplir totes i cada una de les promeses del programa i de la campanya electoral i no va dimitir ni va demanar disculpes ningú, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.
Quan va sortir a la llum el cas Bárcenas, amb els milions amagats de l'extresorer, els sobres en B dels principals càrrecs del PP o els missatges de text de Rajoy, i ningú va dimitir ni demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.
Quan la Guàrdia Civil va disparar bales de goma contra 16 persones subsaharianes que intentaven arribar nedant a la costa de Ceuta i van acabar morint ofegades, i ningú va dimitir ni va demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.
Quan va dimitir el rei, van fer una llei de successió en 3 dies i una llei per garantir la seva impunitat, van prohibir juntament amb el PSOE una consulta democràtica sobre la monarquia i van prohibir, detenir i pegar els manifetants republicans, i ningú va dimitir ni va demanar disculpes, em vaig tornar a pensar que no podíem arribar més lluny.
Quan decideixen portar a Espanya dos missioners infectats d'ebola sense que aquest país estigués preparat per tractar-lo, fan un curs de 15 minuts a l'auxiliar d'infermeria voluntària (quan els cursos han de ser de dues setmanes) i la pobra dona s'infecta, i ningú dimiteix, ningú demana disculpes, i a sobre la culpen a ella, em torna a semblar que no podem arribar més lluny...
Queda un any perquè segueixi governant aquesta colla de psicòpates amb majoria absoluta. Resistim, organitzem-nos i fotem-los fora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario