Comentari de 'Lost in Translation' des d’un punt de vista geogràfic humanista

A Lost in Translation veiem dos personatges en un espai que no és el seu, i que s’hi troben temporalment. De totes formes, què és el que ens sobta? No hi ha cada dia milers de turistes que es desplacen a ciutats noves i s’hi passen uns quants dies allotjats en un hotel? Quina és la particularitat d’aquests dos personatges?

Crec que més que l’espai, que en definitiva, com s’ha dit, és un hotel que podria ser igual en qualsevol altra ciutat del món, l’element més significatiu és la solitud. Imagineu-vos aquesta pel·lícula si la dona de Bill Murray l’hagués acompanyat i on el marit de Scarlett Johanson estigués amb ella tot el dia, en comptes de treballant. Realment la pel·lícula no tindria sentit i els dos personatges segurament no s’haurien conegut mai. Pensant-ho d’una altra manera. Seria gaire diferent la situació dels dos personatges, si es trobessin a la ciutat on han viscut sempre, però no hi tinguessin gaires amics, ni família, ni parella? S’hi sentirien com a casa? Evidentment existeix el tema de l’idioma, de les costums, i del coneixement de la ciutat, però al cap i a la fi, l’estructura d’una ciutat tan globalitzada com Tòkio no és massa diferent de la d’altres grans ciutats nord-americanes.

Aleshores, què és el que ens fa sentir “com a casa”? En aquest sentit crec que les relacions personals són un element cabdal en la Geografia Humanista. Si et trobes en un espai relativament nou, et serà molt més fàcil acostumar-t’hi i arribar-te a sentir com a casa si les relacions personals en aquest espai et fan sentir com a casa. No heu tingut mai la sensació de sentir-vos més com a casa quan esteu en un lloc relativament nou però amb amics i ho esteu passant bé (com ara en un hostal d’alguna ciutat), que un dia que estigueu sols a casa i avorrits, sense poder sortir? Bé, es tracta evidentment d’un element molt subjectiu, però crec que és interessant destacar la importància de les relacions personals en la percepció de l’espai.

En aquest sentit, la Geografia Humanista podria estudiar la xarxa de relacions humanes d’una persona sobre l’espai. Imagineu-vos que la ciutat on heu viscut sempre, on us sentiu com a casa, de sobte es buidés de totes les persones que coneixeu, i anessin totes a viure, per exemple, en un barri de la perifèria de Tokio. On us sentiríeu més “com a casa”, a la ciutat on heu viscut sempre, o en aquest barri de Tokio? En tot cas, la ciutat original esdevindria un espai buit de relacions humanes ja que la xarxa de relacions socials s’hauria desplaçat a un altre espai. Seguint en aquesta línia, es podrien estudiar els casos de diversos individus. Per exemple, un estudiant de Barcelona que ha anat d’Erasmus a Berlín, i allà hi ha fet molts amics i opta per allargar el període d’Erasmus. Com han influït les noves relacions humanes en aquesta persona a l’hora de percebre els dos espais? Suposem un altre cas: un homosexual que ha d’abandonar el seu país d’origen ja que es troba amenaçat i és rebutjat pels seus propis familiars, i s’estableix a Barcelona, on construeix una nova xarxa de relacions humanes i una família. Quin seria l’espai que percebria “com a casa”, com el “seu” espai? Finalment, el cas d’una dona colombiana que veu com progressivament els seus amics, els seus fills i el seu marit emigren a Barcelona, i ella cada vegada se sent més sola en el lloc on ha viscut sempre. No acabarà sentint que el seu lloc és Barcelona, on la seva família i els seus amics viuen ara?

Un altre cas que podria ser interessant d’estudiar en relació a l’espai percebut com a llar per l’individu, és el de personatges com l’activista birmana Aung San Suu Kyi o l’activista xinès Chen Guangcheng, que en el passat van ser reclosos a les seves pròpies cases, convertides, per tant, en presons. Són casos peculiars on la llar es transforma en presó, sota observació permanent i on la possessió real de l’espai queda en mans de la policia. És una llar imposada d’on és impossible sortir. Per tant seria interessant estudiar la percepció que en aquests casos es pot tenir de la “llar”, on possiblement passa a ser una percepció negativa, d’opressió i manca d’intimitat, al contrari de com s’acostuma a percebre la llar. O es tracta potser de la destrucció del “sentit de llar” i per tant de la “llar”, tot i que l’espai segueixi sent físicament el mateix?