Benestar i petjada ecològica / Welfare and Ecological footprint

Català

Aquest gràfic em sembla molt interessant! Mostra la relació entre el benestar (IDH) i la petjada ecològica (hectàries que es consumeixen de mitjana) per països. D’aquesta manera, podem veure per cada país, el nombre d’hectàries que necessita de mitjana per assolir un benestar mig determinat. Tenim casos molt interessants:

Per començar, els dos països d’Amèrica del Nord, quasi tots els d’Europa (i tots els de la UE), aproximadament la meitat de països d’Amèrica Llatina i Carb i Orient Mitjà i Àsia Central, practiquen un consum insostenible, ja que superen (alguns amb diferència) la biocapacitat del planeta (2,1 hectàries). Al mateix temps, veiem que gairebé tots els països africans juntament amb alguns països d’Àsia Pacífic i alguns pocs d’Orient Mitjà i Llatinoamèrica no assoleixen un IDH del 0,700, massa baix per garantir un mínim de benestar a la majoria de la població.

Per tant, si ens fixem en el reduït requadre de països amb una petjada ecològica inferior al 2,1 i un IDH superior al 0,700, trobem que són llatinoamericans, d’Orient Mitjà i Àsia Central, alguns d’Àsia Pacífic, quatre africans i un europeu. Però entre aquests països destaca Cuba, amb un IDH per sobre del 0,850, el més alt dins del grup de països amb una petjada ecològica sostenible.

Evidentment es tracta de dades molt genèriques que no tenen en compte altres informacions que també tenen molta importància, però ens pot servir per fer-nos una idea global dels nostres hàbits i les nostres possibilitats. El que trobo més important d’aquest gràfic és que demostra que un país pot assolir una quota alta de benestar general dins uns marcs de sostenibilitat, és a dir, sense negar aquest mateix benestar a les generacions futures. En aquest sentit, els països industrialitzats tenim molt per aprendre.

English

This is a very interesting graphic! It shows the relation between welfare (HDI) and ecological footprint (average consumed hectares) by countries. This way, we can see for every country, the amount of hectares needed on average to reach an average welfare. We have very interesting cases:

Firstly, the two North American countries, almost all the Europeans (and all from the EU), approximately half of Latin American and Caribbean and Middle East and Central Asian countries, consume unsustainably, as they go beyond (and some with extent) the Earth’s biocapacity (2.1 hectares). In the same time, we can see that almost all African countries together with some countries in Asia Pacific and few from Middle East and Latin America don’t reach an HDI of 0.700, too low to secure a minimum welfare for most of their population.

So, if we focus on this small square of countries with an ecological footprint lower than 2.1 and an HDI over 0.700, we find that they are Latin American, Middle East and Central Asia, some from Asia Pacific, four African and one European. But among these countries Cuba stands out, with an HDI over 0.850, the highest among the group of countries that have a sustainable ecological footprint.

Of course these are very general data which don’t consider other information that is also very important, but it can be useful to get a global idea of our habits and possibilities. The most important aspect I find on this graphic is that it shows that a country like Cuba (which has not extremely rich resources and whose economy is seriously affected by a financial embargo from US) can reach a high welfare index without going beyond sustainability frameworks, even so, without denying this same welfare to future generations. In this sense, industrialized countries have lots to learn.