Em sento molt confós perquè veig que m’interessa molt la política, però no
sé quina política vull. I el mateix em passa amb l’economia. És per això que el
meu objectiu primordial a dia d’avui és aprendre. Conèixer el funcionament del
món, de la política i l’economia, però també l’antropologia, la història, la
psicologia o la filosofia. Veig el món actual i sé que no em puc pas conformar
amb l’estatus quo. Però el primer gran dilema que se’m planteja és si cal
millorar el sistema vigent o canviar-lo per un altre de nou. I aleshores quin?
I fins a quin punt el fet de millorar un sistema significa canviar-lo? Encara
em falta molt per conèixer sobre el sistema vigent per tal de poder apreciar si
és millorable o si pateix tantes deficiències estructurals que és millor
buscar-ne un altre. Però si amb prou feines conec el sistema vigent, encara em
sento més ignorant amb altres sistemes existents, passats, utòpics, o sistemes
que encara han de ser pensats.
Però ja tinc 23 anys i sovint em resulta bastant angoixant, o inclús
ridícul, sentir-me tan perdut en aquest aspecte. Tinc molt clares algunes idees
concretes i també tinc clara l’atracció que em suposen algunes idees molt més
generals, algunes utòpiques. Però em preocupa basar els meus esforços només en
moviments de reacció a polítiques concretes però constants contra els drets
dels ciutadans i del planeta, sense tenir cap projecte sòlid i factible, encara
que sigui a llarg termini, que em convenci prou com per poder determinar un
destí. Suposo que es tracta de seguir aprenent, encara que tinc el temor que a
mesura que sàpiga més coses, tingui encara més dubtes de tot.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarsi et dic la veritat a vegades tmb em sento força confòs tmbé, com molta altra gent.. crec que tinc principis força d'esquerres però sovint trobo que són més encertades polítiques concretes que fa la centredreta en el cas de catalunya i barcelona (espanya és un cas apart). penso que dels debats actuals s'ns escapen moltes coses i que en general tenim totes molt per aprendre encara. Sovint ens abusem massa de criticar i queixar-nos, o esn pensem que tot té solució ràpida. Cal que siguiem més constructius i pensem a llarg termini. Moltes de les iniciatives socials que s'han desenvolupat en els últims anys i que amb la crisi han aflorat seran part de la solució als problemes presents i val la pena que segueixin creixent.. deixo dos articles que en relació això trobo molt interessants, però segur que n'hi ha molts que de ben segur se'm escapen:
ResponderEliminarhttp://periodismohumano.com/sociedad/libertad-y-justicia/todos-nos-creemos-buenos-cuando-la-mayoria-somos-bastante-complices-de-este-sistema.html
http://www.escoltesiguies.cat/files/u1560/JValls-cooperacio-catalana-360-article.pdf
una abraçada
Gràcies pels articles, m'han semblat molt interessants i dignes de tenir molt en compte i reflexionar-hi. Aquesta entrada la vaig escriure des d'un punt de vista bastant general i, com dic en el títol, després d'una trobada amb membres d'un partit trotskista que semblaven tenir les idees molt clares i convençuts d'un projecte de sistema alternatiu més o menys concret i elaborat. I és per això que vaig pensar que a diferència d'ells jo de moment no tinc una idea de sistema alternatiu on recolzar-me, que m'ajudi a formar-me una opinió sòlida més enllà de la reacció a polítiques concretes o de l'atracció d'algunes idees generals provinents de diversos moviments i èpoques.
ResponderEliminarPerò està clar que la realitat exigeix un mínim d'acció i per tant vaig tirant com puc, i en aquest sentit la desobediència civil seria un mètode, o un dels mètodes, per avançar cap uns objectius, ja siguin a curt o llarg termini. I el Quebec és un magnífic exemple de situacions on es podria arribar des del mateix sistema, sense necessitar una revolució traumàtica que el canviés de forma estructural (sense saber-ne el resultat). L'altre dia vaig llegir un article on es feia una crida a reorientar l'economia cap a satisfer les necessitats de les persones i no cap al creixement sense sentit, i l'article del Quebec mostra un exemple real d'això.
Una vegada vaig preguntar a un amic que admiro molt si creia que calia canviar el sistema per un de nou o millorar el que ja tenim. I em va contestar canviar el sistema perquè com a molt el que aconseguiríem seria millorar-lo. És un possible punt de partida cap a la recerca d'una resposta a aquesta pregunta que admeto que és extremadament imprecisa i oberta, i inclús perillosa ja que pot crear confusions on potser no cal que hi siguin.
Però bé, sempre ens podem refugiar en aquesta idea tan maca, però també tan poc concreta, de trobar l'equilibri de les coses, i per tant ser capaços de mantenir obert el debat i la reflexió general i filosòfica sobre la nostra lluita tot treballant des de la pràctica. La qual cosa és molt fàcil de dir però personalment de vegades em resulta molt complicada d'aconseguir.
Però vaja, com dic a l'entrada, l'única resposta més o menys clara que em satisfà de moment és seguir aprenent per tal de conèixer més una realitat canviant, i les seves opcions, possibilitats i límits.