Espero no tornar-me a llevar mai més com m’he llevat avui. No vull tornar a
llegir notícies que em demostrin que la part més putrefacta de la humanitat
segueix vigent en els nostres carrers. No vull tornar a sentir mai més aquest
dolor esgotador de veure com els deixebles de l’odi adormen per sempre els que
han despertat amb ganes de canviar el món. No vull veure més fotografies de
nois admirables que deixen enrere famílies, companys i una lluita legítima i
necessària. No vull que els mitjans de masses criminalitzin una víctima, que la
titllin de radical simplement per oposar-se a un sistema ineficient. No vull
que posin un estudiant de 18 anys amb inquietuds i somnis a la mateixa alçada
que els seus assassins buits i infeliços. I sobretot no vull tornar a sentir
por mai més per pensar el que penso.
Avui plorem la mort d’un company i el terrible dolor dels que més se
l’estimen. Demà seguirem amb més convicció la seva lluita, ja que és la millor
manera d’homenatjar-lo.
Je ne veux me reveiller jamais comme aujourd’hui. Je ne veux pas lire plus
de nouvelles qui me montrent que la partie la plus pourrie de l’humanité
continue dans notres rues. Je ne veux pas ressentir plus ce douleur épuissant de
voir comme les disciples de l’haine dorment pour toujours ceux qui s’étaient reveillés
avec envie de changer le monde. Je ne veux pas voire plus de photos de garçons
admirables qui laissent familles, copains et une lutte légitime et nécéssaire.
Je ne veux pas que les médias criminalisent une victime, que l’étiquetent de
radical simplement pour s’oposer à un système inefficace. Je ne veux pas que un
étudiant de 18 ans avec inquiétudes et rêves soit mis dans le même plan que ses
assassins vides et tristes. Et, surtout, je ne veux pas ressentir plus de la
peur pour penser ce que je pense.
Aujourd’hui on pleure la mort d’un copain et le terrible douleur de ceux
qui l’aiment plus. Demain nous suivrons sa lutte avec plus conviction, car
c’est la meilleure façon de l’honorer.
I don’t want to get up like today anymore. I don’t want to read more news which
show me that the most rotten part of humanity is still active on our streets. I
don’t want to feel again this exhausting pain of seeing how the disciples of
hate asleep for ever those who have woken up to change the world. I don’t want
to see more pictures of admirable boys who leave a family, mates and a
legitimate and necessary fight. I don’t want medias to criminalize a victim, to
label him as a radical just because he opposed an inefficient system. I don’t
want them to put an 18-year-old student with interests and dreams on the same
level as his empty and sad murderers. And above all, I don’t want to feel afraid
anymore to think what I think.
Today we cry for the death of a mate and the terrible pain of those who most
love him. Tomorrow we will keep his fight with more conviction, as this is the
best way to honor him.
No hay comentarios:
Publicar un comentario