Despertant del somni de la UE

El marketing democràtic de la UE va funcionar molt bé durant els temps de creixement econòmic. En el somni de la UE, ens pensàvem que vivíem sota el paraigües del progrés, de l'Estat del Benestar i amb la garantia d'una democràcia inacabable. Amb la crisi (estafa) econòmica, la majoria hem despertat d'aquest somni.

Aquesta institució, configurada de forma antidemocràtica i segrestada pels poders financers i l'oligarquia econòmica alemanya, s'ha aliat amb l'FMI i està tirant endavant una onada neoliberal que es tradueix en reformes laborals, privatitzacions i retallades en el pressupost social. De nou, la classe treballadora és l'única perjudicada d'unes decisions polítiques en les quals no ha tingut cap possibilitat de participar.

Però a més a més, La UE és la mascota del principal grup terrorista mundial: el govern dels Estats Units. L'exemple més recent: Ucraïna. Per tal d'obeir la potència nord-americana, la nostra trista UE s'ha oblidat completament del "marketing democràtic" i ha estat còmplice directa del cop d'estat feixista a Ucraïna, amb l'objectiu de debilitar Rússia. El resultat: un viceprimer ministre i tres ministres del partit feixista Svoboda a la nova coalició (no democràtica) del govern ucraïnès.

Si algú encara vol seguir vivint en el món oníric de la UE, que segueixi dormint. Però quan abans despertem d'aquesta fantasia, abans començarem a construir l'Europa que volem.

Els teletubbies de CiU

Ahir vaig veure aquest cartell de la campanya de CiU a favor de la consulta. No vaig poder evitar recordar-me dels teletubbies. 

 

CiU està fent més mal que bé al procés sobiranista. Està tractant aquest tema, que hauria de ser seriós i reflexionat, d’una forma absolutament infantil i superficial, aplicant la lògica del màrqueting com si es tractés de vendre un producte de moda, quan en realitat es tracta d’una qüestió prou rellevant com és la de decidir si volem crear un nou estat sobirà. 

D’aquesta manera, el partit que ens governa acaba caient en cartellets com aquest, que semblen d’un anunci d’assegurances o de pasta de dents i no pas d’un referèndum d’autodeterminació. Em sembla irresponsable i perillosa la forma com CiU està participant en el procés sobiranista, omplint-lo de sensacionalisme, banderetes, nacionalisme chauvinista, i missatges messiànics. Si fos només per CiU, el procés sobiranista ja hauria perdut tota la credibilitat.

Companys de CiU, deixeu de fer el ridícul. Dediqueu-vos a fer el que us toca, que és governar (la qual cosa sembla que ja us costa prou), i deixeu que sigui la societat la que marqui el pas del procés sobiranista, ja que ha demostrat que ho sap fer molt millor que vosaltres.

No confonguem autodeterminació nacional amb fragmentació de la lluita social

Avui m’he trobat amb aquesta vinyeta. Crec que representa molt bé una de les conseqüències més preocupants del procés sobiranista a Catalunya: la fragmentació, per motius identitaris, de la lluita social. Aquesta vinyeta mostra el moviment antitaurí i el moviment de suport a la llengua posicionats a favor de la independència de Catalunya, i es veu com se li afegeix el moviment contra el pla Hidrològic de l’Ebre. 

La vinyeta m’apropa ideològicament al posicionament de Rosa Luxemburg respecte el nacionalisme polonès. Luxemburg, que era polonesa, jueva, marxista i dona, va apostar decididament per la unió dels pobles contra l’opressió de la burgesia. Ella va viure en la Polònia dividida entre l’Imperi Rus i Alemanya, i temia que el moviment nacionalista polonès pogués fragmentar la lluita marxista, debilitar-la i posicionar-la en un segon terme després de la lluita nacionalista. Aquests temors de Luxemburg se’m confirmen a mi, avui, en el cas català, i aquesta vinyeta n’és una bona mostra.

Primer de tot, la vinyeta pressuposa que els moviments antitaurí, de suport a la llengua catalana i d’oposició al transvasament de l’Ebre són moviments independentistes. Que jo sàpiga, no és així. Jo, personalment, em considero antitaurí, recolzo amb convicció els drets lingüístics de Catalunya i m’oposo aferrissadament al Pla Hidrològic de l’Ebre. Significa això que hagi de ser independentista? Doncs penso que no.

Segon, i ja bastant preocupant. Indirectament, la vinyeta reflecteix un sentiment de superioritat per part dels catalans independentistes envers els espanyols. Indirectament es mostra Espanya com un país socialment endarrerit i opressor, on no hi ha res a fer per part dels moviments socials, i Catalunya com un espai de salvació on els drets dels animals, lingüístics i ecològics seran assolits (com si aquí no en tinguéssim pas, de problemes).

Tercer, la separació de les lluites socials. El moviment contra el Pla Hidrològic camina cap a la dreta mirant recelós cap endarrere, on se suposa que hi ha Espanya. D’aquesta manera es dóna a entendre que l’única solució per aquest moviment és la independència, com si per una banda, no hi haguessin espanyols ecologistes que lluiten pels mateixos motius, i segon, com si a Catalunya tothom fos ecologista. Per quina raó el moviment contra el Pla Hidrològic hauria de distanciar-se i anar per separat del moviment contra les prospeccions de petroli a les Balears o contra la privatització de l’Almoraina de Cadis, i limitar-se a Catalunya? No és precisament la Generalitat la que ha tirat endavant la construcció de la línia de MAT a les comarques de Girona, o la que pretenia construir un Eurovegas al Delta del Llobregat?

De la mateixa manera, no existeixen forts moviments antitaurins i de defensa dels animals a la resta de l’Estat Espanyol? Ens hem de conformar amb el fet que les corrides de toros hagin estat prohibides a Catalunya, i desentendre’ns del que passa a la resta de l’Estat Espanyol o al sud de França? Mostrar la lluita pels drets lingüístics catalans desvinculada de la resta de l’Estat Espanyol és realment la millor manera de lluitar contra l’expansionisme de la llengua castellana? No la pateixen, també, els gallecs, els bascos, els asturians, els aragonesos o els aranesos? No seria més coherent plantejar la lluita pels drets lingüístics des d’un front comú per part de les llengües minoritzades de l’Estat Espanyol i, per què no, de l’Estat Francès?

Amb tot això no em vull posicionar ni a favor ni en contra de la independència en aquesta explicació, de fet aquest tema ja el trobem prou en les ments de tothom i en les portades dels diaris. El que reivindico és que el moviment independentista o la identitat nacional no ha de comportar la fragmentació de les lluites socials. Jo no em conformo amb abolir la tauromàquia a Catalunya, si aquesta es segueix practicant en altres indrets de l’estat i de França. No em conformo amb assolir els drets lingüístics del català, també vull lluitar pels de la resta de llengües. I finalment, tampoc em conformo només amb la lluita ecològica dins les fronteres catalanes, menys tenint en compte que ens trobem en un planeta on el medi ambient no té fronteres.