Avui m’he trobat amb aquesta vinyeta. Crec que representa molt bé una de
les conseqüències més preocupants del procés sobiranista a Catalunya: la fragmentació,
per motius identitaris, de la lluita social. Aquesta vinyeta mostra el moviment
antitaurí i el moviment de suport a la llengua posicionats a favor de la independència
de Catalunya, i es veu com se li afegeix el moviment contra el pla Hidrològic
de l’Ebre.
La vinyeta m’apropa ideològicament al posicionament de Rosa Luxemburg
respecte el nacionalisme polonès. Luxemburg, que era polonesa, jueva, marxista
i dona, va apostar decididament per la unió dels pobles contra l’opressió de la
burgesia. Ella va viure en la Polònia dividida entre l’Imperi Rus i Alemanya, i
temia que el moviment nacionalista polonès pogués fragmentar la lluita marxista,
debilitar-la i posicionar-la en un segon terme després de la lluita nacionalista.
Aquests temors de Luxemburg se’m confirmen a mi, avui, en el cas català, i
aquesta vinyeta n’és una bona mostra.
Primer de tot, la vinyeta pressuposa que els moviments antitaurí, de suport
a la llengua catalana i d’oposició al transvasament de l’Ebre són moviments independentistes.
Que jo sàpiga, no és així. Jo, personalment, em considero antitaurí, recolzo
amb convicció els drets lingüístics de Catalunya i m’oposo aferrissadament al
Pla Hidrològic de l’Ebre. Significa això que hagi de ser independentista? Doncs
penso que no.
Segon, i ja bastant preocupant. Indirectament, la vinyeta reflecteix un
sentiment de superioritat per part dels catalans independentistes envers els
espanyols. Indirectament es mostra Espanya com un país socialment endarrerit i
opressor, on no hi ha res a fer per part dels moviments socials, i Catalunya
com un espai de salvació on els drets dels animals, lingüístics i ecològics
seran assolits (com si aquí no en tinguéssim pas, de problemes).
Tercer, la separació de les lluites socials. El moviment contra el Pla
Hidrològic camina cap a la dreta mirant recelós cap endarrere, on se suposa que
hi ha Espanya. D’aquesta manera es dóna a entendre que l’única solució per
aquest moviment és la independència, com si per una banda, no hi haguessin
espanyols ecologistes que lluiten pels mateixos motius, i segon, com si a
Catalunya tothom fos ecologista. Per quina raó el moviment contra el Pla
Hidrològic hauria de distanciar-se i anar per separat del moviment contra les
prospeccions de petroli a les Balears o contra la privatització de l’Almoraina
de Cadis, i limitar-se a Catalunya? No és precisament la Generalitat la que ha
tirat endavant la construcció de la línia de MAT a les comarques de Girona, o
la que pretenia construir un Eurovegas al Delta del Llobregat?
De la mateixa manera, no existeixen forts moviments antitaurins i de
defensa dels animals a la resta de l’Estat Espanyol? Ens hem de conformar amb
el fet que les corrides de toros hagin estat prohibides a Catalunya, i desentendre’ns
del que passa a la resta de l’Estat Espanyol o al sud de França? Mostrar la
lluita pels drets lingüístics catalans desvinculada de la resta de l’Estat
Espanyol és realment la millor manera de lluitar contra l’expansionisme de la
llengua castellana? No la pateixen, també, els gallecs, els bascos, els
asturians, els aragonesos o els aranesos? No seria més coherent plantejar la
lluita pels drets lingüístics des d’un front comú per part de les llengües
minoritzades de l’Estat Espanyol i, per què no, de l’Estat Francès?
Amb tot això no em vull posicionar ni a favor ni en contra de la
independència en aquesta explicació, de fet aquest tema ja el trobem prou en
les ments de tothom i en les portades dels diaris. El que reivindico és que el
moviment independentista o la identitat nacional no ha de comportar la
fragmentació de les lluites socials. Jo no em conformo amb abolir la
tauromàquia a Catalunya, si aquesta es segueix practicant en altres indrets de
l’estat i de França. No em conformo amb assolir els drets lingüístics del
català, també vull lluitar pels de la resta de llengües. I finalment, tampoc em
conformo només amb la lluita ecològica dins les fronteres catalanes, menys
tenint en compte que ens trobem en un planeta on el medi ambient no té fronteres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario