martes, 30 de septiembre de 2014

Els partits-còpia

CiU (o CDC) va decidir fer-se independentista, però aquesta decisió no la va salvar del declivi que està patint en les eleccions i els sondeigs, un declivi que contrasta amb l'espectacular augment d'ERC, un partit que ha estat sempre independentista i que no es troba actualment al govern. Amb aquesta decisió CiU apareixia com una còpia d'ERC, i com a còpia, de pitjor qualitat, amb menys credibilitat.

Al PSC crec que ja ho donen tot per perdut, però al PSOE encara volen sobreviure. Per això ara intenten anar d'assemblearis i copiar algunes dinàmiques pròpies de l'esquerra i dels moviments socials, aparèixer en programes de televisió i tenir un líder carismàtic. És a dir, una còpia barata i molt superficial de Podemos i de les noves formacions unitàries que s'estan creant. Suposo que li passarà com CiU i no podrà evitar el seu propi declivi ni l'ascens de Podemos, ja que sempre és millor l'original que la còpia.

Cuando nos acusan de victimismo

Hay muchos nacionalistas, sobre todo castellanos, que no son conscientes de que lo son.

Es cierto que existen alentadas nacionalistas contra los castellanos (como la burguesa rancia ladrona de Ferrusola). No lo niego y ya te puedo asegurar que no dudo nunca en denunciar cualquier comentario mínimamente xenófobo que salga de la boca de un nacionalista catalán o de un nacionalista castellano.

Pero una cosa está clara. En Catalunya estudiamos el castellano, y muy contento estoy de ello. Pero por qué en el resto de España no se estudia el catalán? O el gallego o el vasco? En el Parlament de Catalunya puedes hablar en castellano y catalán. Por qué no se puede hablar en castellano, vasco o gallego en el Congreso? En Catalunya, hay un partido que quiere introducir el castellano como lengua vehicular junto al catalán en las escuelas. Pero no hay ningún partido que pretenda introducir el catalán como lengua vehicular en las escuelas de Toledo, por ejemplo. O finalmente, en Aragón han decidido llamar LAPAO al dialecto catalán de la Franja. ¿Cuándo se ha llamado LAPAO al dialecto castellano de Aragón? 

Hay muchos ejemplos de que existe una opresión, principalmente desde la derecha española, contra las lenguas periféricas. Esta opresión no existe contra la lengua castellana. Ahi está la diferencia, y supongo que es lo que tú llamas victimismo. Pero llamar victimismo a eso te sitúa sin darte cuenta en una postura de prepotencia y me sitúa a mí en una de subordinación. Como si tú tuvieras el derecho a decirme a mí por qué razones debería yo sentirme cómodo y por cuáles no. Como si tuvieras el derecho de decir a los catalanes bajo qué condiciones podemos sentirnos conformes y bajo cuáles no. Cuando tú estás llamando victimismo a mi punto de vista, no estás diciendo nada más allá de bajo qué razones puedo yo sentirme oprimido lingüísticamente y bajo cuáles no.

Dame argumentos para justificar que el catalán no se estudie en las escuelas de toda España, para que el catalán esté prohibido en el Congreso y el Senado, o para que el catalán sea llamado LAPAO en Aragón. Dame alguna razón convincente de ello. Porque si me dices que es por razones utilitaristas como "agilizar" el Congreso o permitir a los niños aprender más el inglés, las entenderé, pero no las compartiré, ya que entonces significará que España es primero Castilla y después Catalunya. Y bajo un estado así no me siento cómodo, aunque tú te veas con el derecho a decirme cuándo puedo sentirme cómodo y cuando es sólo victimismo.

Claro, podrás decirme que con Franco estábamos peor. Pero mira Suiza, un país donde las 4 lenguas gozan de oficialidad y 3 de ellas de total igualdad institucional aunque haya una de mayoritaria respecto al resto. Y por cierto, un estado confederal.

CiU, garantia d'antidemocràcia

No oblidem que el govern de CiU va enviar els mossos per prohibir el multireferèndum. El govern de CiU també ha tombat diverses iniciatives populars per votar sobre temes com els transgènics. Tampoc oblidem que CiU al Congrés dels Diputats va votar en contra, juntament amb PP, PSOE i UPyD, de celebrar un referèndum sobre el Tractat de Lliure Comerç amb els EEUU. No oblidem això tampoc, perquè la democràcia va molt més enllà de votar sobre la independència.

Sobre els (independentistes) de dretes

No entenc tots aquests catalanets que defensen personatges com Sala i Martín o Pilar Rahola pel simple fet de ser independentistes. Quina merda de Catalunya independent tindrem si és amb líders com aquests? Quin sentit té la independència si és per repetir un estat classista, insostenible, injust i còmplice dels estats més criminals del món? Si la independència s'ha de basar només en traçar una línia al mapa i que segueixi tot igual, que no comptin amb mi, no penso perdre el temps amb una tonteria tan gran. Si la independència és per canviar-ho tot, llavors sí.

El que volen dir realment

No ens confonguem. Quan acusen pejorativament de populisme a Podemos, les CUP, Guanyem o qualsevol intent de canviar realment les coses, el que estan dient en realitat és: "No es pot canviar res. No somieu. Seguiu com sempre, que aquesta crisi l'arreglaran els mateixos que l'han provocada...". Però si aquest discurs fos cert, encara viuríem al feudalisme, ja que aquesta mateixa gent segurament també hauria titllat de populistes personatges com Jesús de Natzaret, Thomas More, Karl Marx o Nelson Mandela.

domingo, 14 de septiembre de 2014

Quan la democràcia encara genera polèmica


Avui comparteixo aquesta imatge pels següents motius:

El passat 11 de setembre em vaig fer una foto amb una Ikurriña i una bandera amb el lema "Euskal Presoak Euskal Herrira" (Presos Bascos a Euskal Herria), i va haver-hi algunes persones que van dir que sobrava aquesta segona o que no pintava res. Aclareixo algunes coses bàsiques des del meu punt de vista pel que conec sobre aquest tema:

1. Exigir l'apropament de les preses basques no significa exigir que aquestes preses tinguin "piscines o putes a les presons" com vaig llegir en un comentari. Significa el dret a estar encarcerades a la seva terra, perquè les seves famílies no hagin de recórrer fins a 1.000 km per visitar-les.
2. Tampoc significa donar suport a la lluita armada que va practicar ETA (de fet jo m'hi oposo frontalment), sinó bàsicament donar suport a un dret bàsic reconegut pel Tribunal Europeu de Drets Humans com és el d'apropar aquestes persones preses a les seves famílies, sobretot ara que ETA ha abandonat la lluita armada.

A més, afegeixo que l'Estat Espanyol també ha practicat des de fa dècades una política de terror a Euskal Herria, amb assassinats, tortures, detencions polítiques i una repressió contínua que encara segueix (per exemple, recentment el delegat del govern a Euskadi ha demanat a la justícia que prohibeixi una manifestació per demanar l'apropament de les preses basques). I ho ha fet amb una impunitat total. 

Sembla que el govern del PP segueix en la mateixa línia repressiva de sempre, la qual no ajuda gens a anar resolent aquest conflicte. Per això és molt necessari que les preses basques tornin a Euskal Herria com un pas de cara a la finalització total d'aquest conflicte que ha deixat moltes víctimes. I en aquest sentit és important que la resta de ciutadanes de l'estat i del món també exigim aquest pas cap a la reconciliació. 

En el fons, aquesta imatge va completament d'acord amb el posicionament del Tribunal Europeu de Drets Humans. És el PP qui no respecta (novament) les demandes d'aquesta institució. Tot i així, tot i ser una imatge completament democràtica, encara genera polèmica. Encara que els mitjans de comunicació hagin fet tot el possible perquè aquest tema sigui tractat de forma visceral per bona part de la nostra societat és necessari que, com a ciutadanes, madurem amb aquest tema i puguem discutir-lo sense por, sense prejudicis i sense visceralitat perquè acabi resolent-se del tot.


Periodisme de tant en tant


Avui al 324 han fet un petit reportatge molt necessari per al periodisme real. 

Des d'un intent de punt de vista rus, han mostrat històricament la relació entre Rússia i l'OTAN, i com la segona ha anat reiteradament incomplint la seva paraula amb Rússia i s'ha anat estenent cap a l'est. Primer integrant l'Alemanya de l'est, després diversos països de l'Europa de l'est (incloent les repúbliques bàltiques, antigament part de l'URSS), després diversos països balcànics i actualment la incursió de l'OTAN a Ucraïna. Per la població russa l'OTAN suposa una amenaça i aquests fets que van tenir lloc sota els governs de Gorbachev i Yeltsin van representar una humiliació per la seva nació. Al mateix temps, veuen en la política de Putin una recuperació de l'orgull i la presència russa al món.

Molt recomanable per entendre el context històric del que passa actualment d'una forma més plural i menys etnocèntrica. Espero que aquest pluralisme i contextualització de TV3 no es redueixi a esporàdics reportatges de cinc minuts de durada...