Em sap greu que no haguem pogut conviure feliçment en un país on tothom se
sentís realitzat i respectat, on tots els nostres drets es complissin i on, tot
i compartir molt, seguissin destacant les nostres peculiaritats. Em sap greu
perquè en els dos bàndols hi he trobat molta gent disposada, gent admirable i
respectuosa, capaç d’escoltar, d’entendre i de cedir. Em sap greu que sigui per
culpa d’uns governadors ineptes sense les qualitats per governar, drogats d’idees
falsejades i mal utilitzades, incapaços de gestionar les diferències i les
voluntats. I em sap greu perquè m’agrada pensar que una identitat no té perquè
ser definida amb fronteres, sinó enriquida a través de l’absència d’aquestes.
Però tot i això seguiré pensant el que m’agrada pensar, perquè encara tinc prou
motius per fer-ho.
Siento que no hayamos podido convivir felizmente en un país donde todo el
mundo se sintiera realizado y respetado, donde todos nuestros derechos se
cumplieran y donde, aun compartiendo mucho, siguieran destacando nuestras
particularidades. Lo siento porque en los dos bandos he encontrado mucha gente
dispuesta, gente admirable y respetuosa, capaz de escuchar, de entender y de
ceder. Siento que sea culpa de unos gobernadores ineptos sin cualidades para
gobernar, drogados de ideas falseadas y mal utilizadas, incapaces de gestionar
las diferencias y las voluntades. Y lo siento porque me gusta pensar que una
identidad no tiene porqué ser definida con fronteras, sino enriquecida a través
de la ausencia de éstas. Pero aun así seguiré pensando lo que me gusta pensar,
porque todavía tengo suficientes motivos para hacerlo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario