Sobre la sobirania

Ja he pres una decisió. Si el PP no rectifica d'alguna manera després de les declaracions de Vidal-Quadras, votaré per la independència.

-      Doncs quin independentista que ets... Segons el que faci el PP...

Home doncs sí. Perquè governen el país del qual representa que ens hem d'independitzar.

-      Si no ets independentista ara em sembla que no ho seràs mai.

Clar que no, jo mai no seré independentista. Jo no sóc res. Segueixo el que crec que és més just. I el que faci el PP per mi és força significatiu.

-      Ok.

Perquè demostra com el govern espanyol es planteja la relació amb Catalunya

i demostra quina mena de govern hi ha a Espanya. Trobo que això es molt important per decidir sobre si és legitima i necessària la independència de Catalunya com a regió d'Espanya. Tinc moltes altres raons, però en tinc a favor i en contra, i més o menys s'equilibren. Per tant, depenent del que faci el PP, la meva decisió es decantarà.

-      I quines són en contra ?

Bé, més que en contra, són raons per l'abstenció. Són aspectes que em fan dubtar. Més de caràcter filosòfic i teòric, potser.

-      Llavors no compten. Per compensar.

Clar, però és que estic entre abstenció i sí. Tinc raons per abstenir-me i raons per votar a favor. Realment és tot un dilema personal això, per si mai he de votar en un referèndum.

-      Però en què dubtes ?

Doncs aviam.

-      En què dubtes ?

Primer de tot, hi ha una qüestió de fons que és en quin model d'organització político-social crec. Tinc força dubtes que el model d'estat sigui apropiat o òptim per organitzar la societat humana. Per tant, d'entrada, aquest dubte em tendeix cap a abstenir-me al voltant de qualsevol qüestió relacionada amb sobiranies estatals.

Però és clar, hi ha una part pràctica que va més enllà, que és de justícia i de benestar social. Encara que no cregui en els estats, el món està bastant organitzat així, encara que cada cop menys. Total, que el benestar i la justícia social depenen dels estats.. Vulgui o no vulgui.

Aleshores, entrant en aquesta segona escala d'anàlisi em pregunto, molt bé, mirem el món.

-      I per què no esborres les fronteres de tota la Unió Europea per ajudar a Romania i a Grècia, fins que ens quedem sense diners x menjar nosaltres? Veuràs que canviaràs de pensament.

Intentant ser el màxim d’objectiu possible, em pregunto quines raons em portarien a recolzar la independència d'una regió d’un estat determinat?

-      Ai no sé. Ets molt complicat. Passo.

Una primera raó podria ser: la voluntat popular. I dic podria ser perquè no tinc clar que sigui definitiva. Però clar, problema. Si voto pel referèndum, no em puc atendre a aquesta raó. Perquè encara no tindré coneixement i perquè, vulgui o no, en aquest "conflicte" hi estic implicat directament, "formo part" d'ell com a votant i ciutadà espanyol i català. Per tant, no em puc atendre a aquest argument.

-      I per què vas estar a les JERC ?

(vaig estar a les JERC perquè tenia 15 anys, pensava diferent, i n'estic molt orgullós, es molt humà créixer i aprendre i dubtar)

-      El teu problema es que penses massa. I que pensis massa no significa que el que diguis sigui l'ètic o el correcte. Que pensis massa no et fa tampoc més intel·ligent, i fins i tot pots prendre decisions incorrectes per fer-ho.

Aleshores, penso en diferents variables ja que la voluntat popular no la puc considerar

-      Tant és, t'accepto.

Trajectòria històrica. Relacions político-econòmiques. Autonomia existent. Però és clar, tot depèn de QUIN NIVELL de possessió o manca de cadascuna legitima la independència d’una regió. Quant temps ha d'haver passat des de la invasió (si és el cas) d’un territori per part d’un altre perquè el primer pugui reclamar la independència? A partir de quin dèficit fiscal una regió té dret a exigir la independència si l'estat es nega a rebaixar-lo? Quin grau d'autonomia mereix una nació? SIMPLEMENT, NO HO SÉ.

-      Ai, millor no parlem de política. Pensem molt diferent.

Seria molt fàcil tenir la variable de la voluntat popular, però no puc.

I després hi ha un altre tema, que és: què es Catalunya? Què és Espanya? Què és un estat? Què és una nacionalitat?

-      Prouuuuuuu!

És tot una construcció artificial o una naturalesa humana? D’on surten? Definitivament, NO CONEC què és un estat, de moment... Per tant com puc votar sobre l'aparició d’un nou estat?

-      Adéu.

Solució: formar-me, informar-me. (Ho estic fent). En definitiva, no sé fins a quin punt tot això és una mentida. Potser per part d’uns, o per part d’uns altres, o dels dos. O potser té un alt contingut de mentida i manipulació al mateix temps. Veig radicalisme tant a favor com en contra de la independència. Els radicalismes em fan allunyar emocionalment. Per tant, m'acabo situant al centre (abstenció).

També veig que els problemes més grans que hem d’afrontar vénen donats per un capitalisme mal fet i la corrupció governamental, per la crisi de valors de la classe política. I veig que aquests problemes també existeixen a Catalunya. A part del dèficit fiscal, el problema que porta a la independència és bàsicament indentitari. I aquí es on em vénen els dubtes, perquè és un tema altament sentimental i psicològic, que no sé ben bé d’on prové i fins a quin punt és legítim.

Aquest seria un resum de les raons que m'empenyen a abstenir-me. També en tinc per votar a favor.

Ah, i per cert. Em preguntes per què no esborro les fronteres de la U.E. per ajudar Grècia i Romania. Jo et parlava des d’un punt de vista més teòric, però si ho vols aplicar a la pràctica, al llarg de la història ens trobem amb models d'organització social i política molt diversos. Molt més de caràcter local, per exemple. Al mateix temps, el poder està repartit en diferents escales d'organització, des de la família fins a la ONU. I els estats a Europa estan perdent poder, cap amunt i cap a dalt. (I segueixen havent formes d'organitzacio tribal que potser funcionen millor que la nostra)

-      Accepto la teva forma de veure la vida, però està a anys llum de la meva.

Però m'agradaria que entenguessis una mica el que et vull dir per entendre'm a mi. No ho sé, intento prendre'm molt seriosament això. És una responsabilitat i crec que he de tenir molt clar què votare, si mai acabem votant. I és clar, per molt que pensi no vol dir que arribi a ser ètic i correcte, ni molt menys, però potser m’hi aproparé una mica més que si no penso. Però ja et dic, això són raons per abstenir-me. També tinc raons per votar a favor.