A Espanya és necessari que s'enfonsin, com abans millor, dues lacres:
el PSOE i l'abstenció. El primer és un partit venut a l'oligarquia
financera i econòmica que encara aglutina massa vots de la classe
treballadora mínimament conscienciada. La segona és una conseqüència de
la més que comprensible apatia política de bona part de la classe
treballadora i és el que dificulta encara més un canvi en les
institucions polítiques.
Si es fa una bona feina des de les
formacions polítiques amb aspiracions transformadores i anticapitalistes
(Podemos, IU, CUP, Guanyem...) com sembla que s'està començant a fer,
avançant cap a candidatures ciutadanes de confluència que aspirin a
posar els governs al servei de les necessitats i les demandes de la
ciutadania i els moviments socials, es pot aconseguir que la classe
treballadora que tradicionalment ha votat el PSOE o s'ha abstingut, opti
per aquesta nova opció. A Grècia, per exemple, el PASOK que havia
governat el país en diverses candidatures, actualment és un partit que
les últimes enquestes donen al voltant del 5% dels vots.
Pel que
fa al PP, aquest partit compta amb un 20-25% d'electors fidels
profundament dogmatitzats que seguiran votant aquest partit durant,
potser, tot el que els queda de vida, encara que molts d'aquests
electors pertanyin a la classe treballadora. Aconseguir que aquestes
persones prenguin consciència social en un escenari mediàtic hostil, en
general serà impossible. És el mateix 20-25% que a Grècia segueix votant
a la dreta després de 6 anys de drama social. Per això el PSOE és el
gran obstacle pel canvi ara mateix, molt més que un partit tan
esperpèntic, exageradament antidemocràtic i explícitament terrorista com
el PP, la majoria de votants del qual viu en un univers paral·lel.
La prioritat ha de ser construir i oferir una alternativa política de
democràcia real que aspiri a ser majoritària, que vagi des de la
democratització de la política (una democràcia participativa i creativa,
que les decisions no quedin segrestades en partits, governs i
despatxos, una justícia realment independent...) fins a la
democratització de l'economia (nacionalitzar els sectors estratègics per
democratitzar-los, fiscalitat justa, economia productiva i cooperativa,
auditoria i quita del deute il·legítim, renta bàsica garantida...),
passant per l'adquisició total de les llibertats i drets individuals i
socials (dret a l'avortament, eutanàsia, drets dels migrants...).
Però paral·lelament i en segon terme, cal seguir demostrant què ha
estat i què segueix sent el PSOE, ja que els assessors d'imatge d'aquest
partit copiaran part del discurs i de les dinàmiques tot pervertint-les
per tal de seguir enganyant els seus votants i mostrar-se com una
alternativa real al PP (recentment Sánchez apareixia en una aparent
"assemblea" amb militants del partit a Saragossa). Cal seguir demostrant
que el PSOE és un partit al servei de l'oligarquia, un partit corromput
des dels primers anys de la "Transició", igual de culpable que el PP de
la tragèdia social i econòmica en la qual ens trobem, així com de la
manca de democràcia real que patim en aquest país (modificació de
l'article 135 juntament amb el PP, llei de "desahucio exprés" de Chacón,
pacte amb el PP per la successió monàrquica sense cap consulta popular,
entre milers d'exemples més). I amb un nou secretari general que havia
estat conseller de Caja Madrid i que va aprovar en tres ocasions
l'emissió de preferents, que estafarien milers de persones, sobretot
persones jubilades que van perdre els estalvis de tota una vida.
A més a més, mirant països com Itàlia o França es fa evident que el
Partit "Socialista" practica exactament les mateixes polítiques
antisocials que el PP a Espanya, observant països com Alemanya o Grècia
veiem com els "Socialistes" han format coalició amb la dreta neoliberal,
i fixant-nos en el Parlament Europeu, veurem com els eurodiputats
"socialistes" i els del PP europeu voten gairebé sempre el mateix.
Cal fer despertar els votants del PSOE, ja que en general són votants
d'esquerres, propicis a entendre i simpatitzar amb una candidatura
ciutadana de confluència que esdevingui una opció real. Aquests votants,
els del PSOE, juntament amb els que s'abstenen, són els que marcaran la
diferència. Aquests votants són els que donaran una victòria electoral
que permeti a la ciutadania fer-se amb les institucions i posar-les al
seu servei, i no al servei dels lobbies empresarials i financers, sovint
estrangers.
Per això estaria encantat de veure un debat en
directe entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, com ha proposat el primer.
Un debat d'aquestes característiques seria clau perquè els ciutadans
ens adonéssim que aquest nou líder del PSOE no és més que el maquillatge
d'un partit podrit, que recentment, amb el nou secretari general, ha
votat contra un referèndum sobre monarquia o república al Congrés. Però
és clar, dubto molt que Pedro Sánchez ho accepti, de moment encara no ha
dit res... Però el seu silenci també serà una clara resposta.
