Debat sobiranista: de lluita de pobles a lluita de classes?

He començat a llegir aquesta entrevista a Ada Colau amb preocupació. El titular sincerament m'ha espantat una mica perquè no m'agradaria que Colau, que ara mateix és la principal cara visible de Guanyem Barcelona, caigués en la trampa nacionalista. Tot i que el debat sobre la independència és important i necessari, se n'ha fet un abús durant aquests gairebé dos anys que portem, abús en el sentit que ha posat en un segon terme – gairebé fent invisibles – altres debats de majúscula importància com són el deute, les privatitzacions o el model econòmic.

Aquest debat i la manera simplista i demagoga com s’ha tractat generalment ha permès a ERC abandonar els seus valors socials i al mateix temps passar a ser primera força a les enquestes, ha permès a CiU seguir espoliant l'economia catalana amb el suport d'ERC, i ha permès l’enorme creixement d'un partit completament buit a nivell ideològic com és Ciutadans. A nivell social, fins ara ha estat un gran narcotitzant que ha portat més d'un milió de persones a exigir el dret a votar sobre independència els onzes de setembre però en canvi una participació irrisòria de la societat catalana en el Multireferèndum, per posar només un exemple. Per tots aquests motius, em mostro molt escèptic amb aquest tema, i per això m'he sorprès bastant en veure aquest titular de Vilaweb.

M’he fet dues preguntes: realment Ada Colau pensa que hem de votar sí-sí ja que serà una gran oportunitat per transformar el model polític i econòmic? O es tracta d’una postura necessària per assegurar-se la presència de les CUP en la plataforma, i de retruc la simpatia de milers d’independentistes? Sincerament, si fos la segona, ho trobaria un error. Les CUP han de confluir si realment creuen en el manifest i en l’oportunitat que suposa Guanyem Barcelona de regenerar la política, la seva presència no ha de dependre de l’independentisme de Colau. La necessitat d’una democràcia real i la lluita de classes, més vigent que mai, són els que jo entenc com els motors principals de Guanyem Barcelona. I això inclou el dret a decidir sobre l’autodeterminació de Catalunya com un dels molts punts a dur a terme, però no inclou el nacionalisme. El nacionalisme és el gran narcotitzant de la classe treballadora, el virus que debilita i invisibilitza la lluita de classes.

Però a mesura que he anat llegint l’entrevista, m’ha anat agradant més. Ada Colau no ha tingut cap problema en afrontar les preguntes monotemàtiques del periodista de Vilaweb. Ho ha fet, i ha sabut capgirar el tema de fons tot mostrant el seu suport a la independència de Catalunya (encara que, com era d’esperar, Vilaweb ha destacat en el titular el que li ha semblat). Podem estar d’acord o no amb les raons de Colau a l’hora de votar sí-sí, però en tot cas ella posa sobre la taula la lluita de classes i la necessitat de transformació política com els principals motors del seu activisme, i des d’aquesta perspectiva amb la qual m’identifico, defensa el sí-sí. Al mateix temps, al llarg de l’entrevista trenca els esquemes demagogs i nacionalistes de l’entrevistador, el qual viu en aquesta bombolla que tan bé ha creat Junqueras i TV3 on sembla que l’únic debat que preocupi la societat catalana sigui la independència i on sembla que el principal enfrontament que patim sigui el Catalunya-Espanya i que la gran majoria dels nostres problemes vinguin de Madrid (costa de creure, però realment hi ha gent que pensa així).

He de dir que m’han agradat molt les respostes de Colau ja que ha sabut mesclar molt bé el seu suport a la independència amb els valors transformadors de l’esquerra. Una mescla que fins ara ICV-EUiA ha intentat evitar per no cometre errors estratègics i que les CUP encara han basat massa en qüestions identitàries que no tota la gent de l’esquerra comparteix. Potser Ada Colau s’ha equivocat, potser només ha fet que seguir alimentant un debat narcotitzant i allunyant de Guanyem Barcelona una possible presència de Podem i altres activistes escèptics. Però en tot cas ha fet un exercici molt interessant de, sense evitar o negar el debat independentista, ser capaç de canviar-ne la perspectiva i el motor. De lluita de pobles, a lluita de classes. Potser aquest és un primer pas per desmuntar els mites simplistes que fins ara han alimentat principalment el debat sobiranista.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4202574/20140709/ada-colau-federalistes-ho-debo-votar-si.html