Autocrítica i il·lusió

Les crítiques i escepticisme de la CUP envers la plataforma Guanyem Barcelona em semblen: 1. Comprensibles, 2. Necessàries, 3. Constructives. L'esquerra ha caigut massa vegades en el parany d'institucionalitzar-se i adaptar-se al sistema, en comptes d'adaptar el sistema als valors de l'esquerra. Són massa els fracassos i decepcions experimentades quan les esquerres han arribat al poder (només cal veure els exemples d'alguns - reitero: alguns - municipis governats per ICV-EUiA). Penso que encara és molt necessari que ICV-EUiA segueixi regenerant-se, de fet tot just acaba de començar, com aquell que diu.

En aquest sentit, destaco un lúcid fragment de Mª Esther del Alcázar sobre el que vol ser Guanyem Barcelona: "Decimos sí a una unidad para poner la ciudad al servicio de los trabajadores y las clases populares; no a una para dar alas a repetir la experiencia del nacimiento de IU-ICV, y avalar una nueva lavada de cara, de los que han vendido las ilusiones y las luchas para hacer de muleta del régimen."

Ara bé, les CUP són imprescindibles a Guanyem Barcelona, i Guanyem Barcelona és imprescindible per Barcelona i per la resta de municpis que estan experimentant la mateixa dinàmica. Que aquesta plataforma tiri endavant dependrà en bona part del fet que les CUP hi siguin, ja que sens dubte facilitaran que la plataforma es mantingui fidel als seus valors transformadors i regeneradors. Crec que si la CUP no acabés confluint en aquest moviment per la presència d'ICV, estaria cometent un dels més grans errors de l'esquerra en els darrers anys. Aquesta oportunitat no es pot deixar passar, la qual, recordem, està també promoguda pels moviments socials, la qual cosa la fa diferent de molt del que hem vist abans. Si això tira endavant, hi haurà tres reptes:

· Establir-se com a candidatura, aconseguint que la gran heterogeneïtat que caracteritza l'esquerra sigui capaç de trobar mètodes de treball que aportin debat, comprensió i representativitat.

· Assaltar les institucions, tot mantenint un peu i mig als carrers.

· Transformar el sistema i regenerar la política, sense caure en el parany de transformar-se en una eina integrada dins l'estatus quo.

En tots tres reptes són necessaris tots els actors: plataformes socials, formacions polítiques, i persones activistes, sempre i quan se sàpiga sumar la riquesa que cadascun aporta en comptes de restar-se mútuament. Les ganes i la necessitat hi són, i són tan grans que difícilment puc veure un fracàs a curt termini. Però precisament per això, per no fracassar, cal autocrítica, molta, però sobretot calen ganes i il·lusió, i sobren els motius per tenir-ne.