Sobre el text “La sociedad opulenta primitiva”, de Marshall Sahlins (1972)

                                                                                                    The present, Thomas Cole (1838)

Primer de tot, alguns fragments del text per a fer-se’n una idea:

“El acceso a los recursos naturales es directo por naturaleza —«todos son libres de tomarlos»—, así como la posesión de las herramientas necesarias en general y el conocimiento de las técnicas requeridas común. La división del trabajo es igualmente simple, predomina la división por sexo. Agregad a esto las costumbres liberales de compartirlo todo, por las cuales los cazadores tienen una merecida fama, y tendréis que toda la gente puede participar en general de la prosperidad existente, tal como sucede en realidad.”

“Este asunto de los regalos nos costó a muchos de nosotros un momento de ansiedad. Nos sentíamos humillados por la comprobación de lo poco que podíamos darles a los Bosquimanos. Según todas las apariencias, era probable que casi todos nuestros presentes les hicieran la vida más difícil, aumentando el desorden y la carga de su vida cotidiana. Ellos mismos no tenían prácticamente pertenencias: una correa a la espalda, una manta de piel y una bolsa de cuero. No había nada que no pudieran reunir en un minuto, envolverlo en sus mantas y llevarla sobre los hombros durante toda una jornada en la que recorrieran cientos de millas. No tenían sentido de la posesión.” (Laurens van der Post)

“Resulta interesante que los Hadza, instruidos por la vida, y no por la antropología, rechacen la revolución neolítica para preservar su ocio. Aunque están rodeados por agricultores, hasta hace poco se negaron a dedicarse a la agricultura «alegando, principalmente, que eso implicaria un duro trabajo» En esto se parecen a los Bosquimanos, que responden a la cuestión neolítica con otra pregunta: «¿Para qué plantar cuando hay tantos frutos de mongomongo en el mundo?»”

“Uno siente la tentación de decir que el cazador es un «hombre antieconómico». Por lo menos en lo que respecta a los artículos no esenciales para la subsistencia, es lo opuesto a la clásica caricatura inmortalizada en la primera página de cualquier tratado sobre Principios generales de la Economía. Sus apetencias son escasas y sus medios abundantes (en relación). Como consecuencia, se encuentra «relativamente libre de urgencias materiales», carece de «sentido de posesión», da muestras de «no haber desarrollado el sentido de propiedad», es «totalmente indiferente a las presiones materiales de cualquier clase», manifiesta una «ausencia de interés» por mejorar sus dotes tecnológicas. […] Nos sentimos inclinados a pensar que los cazadores y recolectores son pobres porque no tienen nada; tal vez sea mejor pensar que por ese mismo motivo son libres.”

Sovint dividim la nostra història en sis èpoques, on el Paleolític és la primera. Però no només pel fet que el Paleolític va ser una època més llarga que totes les següents juntes sinó també per les seves diferències amb les altres, seria potser més oportú dividir la nostra història en dues grans èpoques: el Paleolític, i la resta. En canvi, el Paleolític acaba sovint quedant-se amb només 1/6 part de la història, i quan es tracta d’estudiar-lo aleshores inclús s’emporta una part menor. Després de llegir aquest text un s’adona de com la nostra història té dues grans èpoques: la del nomadisme i la del sedentarisme. La de la primera gran migració i la de la segona gran migració. La de la caça i la recol·lecció, i la de l’agricultura i la ramaderia. La del ‘ser’ i la del ‘tenir’.

El text de Marshall Sahlins no només ens parla de la societat caçadora i recol·lectora sinó que ens parla de la Humanitat i de la nostra Història. Aquest text va molt més enllà de descriure el mode de vida d’aquestes societats, aquest text ofereix una descoberta de nosaltres mateixos que, com diria Ryszard Kapuszinski, a través de l’Altre ens mostra a nosaltres. Fa que ens adonem d’on som, com vivim, com pensem i què hem fet, en relació al tot, en relació a l’espècie humana. Ens fa petits. És una oda a l’antropologia.

L’opulència de la societat primitiva no es mesura només segons els béns materials, sinó que s’hi afegeix quelcom potser més important: les necessitats. I és en aquesta segona variable on el nostre sistema capitalista – amb el qual compara les societats primitives – queda en evidència, queda reduït a un sistema que pateix una clara manca de sentit, d’eficiència. L’opulència de la societat primitiva és menjar el que es necessita sense tenir supermercats, és tenir més temps lliure sense tenir caps de setmana, és despreocupar-se del temps sense haver de jubilar-se. L’opulència primitiva és tenir poc i necessitar menys, per tal de ser lliure.

Em pregunto si l’agricultura va aparèixer allà on sí que hi havia escassetat d’aliments. Aquests estudis confirmen que les societats caçadores i recol·lectores estudiades gaudeixen d’opulència però significa que totes al llarg de la història hagin tingut la mateixa sort? No puc entendre que una societat comencés a conrear si no era per algun tipus de necessitat.

Finalment, em plantejo si vam cometre un error en inventar l’agricultura. Per què vam començar a necessitar més? Penso que la clau es troba en la idea de sedentarisme, que ofereix la possibilitat de poder acumular. Com hem vist, pels nòmades els béns materials són una càrrega. Pels sedentaris, es converteixen en una necessitat. Els nòmades tenen la propensió de consumir el que obtenen, mentre que en la nostra societat necessitem estalviar, guardar, empesos per un sentiment de culpa i de por. I és en la idea del sedentarisme on voldria remarcar que es produeix un canvi en l’individu, en l’actitud, en la forma de viure, de concebre la realitat i d’actuar. És el sedentarisme, a través de l’acumulació d’excedent, el que acaba produint classes socials, donant un nou sentit a les coses i inventant uns nous valors.