Sobre el text "Infancias diversas: redes sociales de los niños y las niñas en Ámsterdam", de Lia Karsten

He trobat força interessant aquest article de cara a veure un exemple d’un treball sobre Geografia de la Infància, ja que de vegades costa pensar en els dos conceptes de “Geografia” i “Cultura o Sociologia” aplicats en un mateix treball.

De l’article destacaria la rellevància que tenen les característiques dels carrers en el desenvolupament de la infància dels nens, que es descriu en aquest fragment: “La infancia en el sur de Ámsterdam juega menos al aire libre de lo que juegan los niños y las niñas en Wognumerstraat. El ambiente al aire libre es, sin duda, mucho menos atractivo, con las aceras muy estrechas y una gran cantidad de coches aparcados en la calle”. Em sorprèn pensar com aquestes diferències poden arribar a influir tant en la vida dels infants, ja que per ells el joc i la relació amb altres infants constitueixen aspectes molt importants en el seu desenvolupament. I veiem com aquests aspectes van estretament lligats a les característiques de l’espai. Aquesta idea es resumiría en el següent fragment: “Las condiciones sociales y espaciales que favorecen el juego al aire libre a menudo no se tienen en cuenta como medios capaces de romper determinadas formas de segregación”.

D’altra banda, també destacaria el fragment que diu “Queda claro, pues, que las amistades homogéneas son más propias de la infancia que las relaciones que cruzan edades, clases y etnias”. Fins i tot en el barri del Nord d’Amsterdam, que és on existeix una major socialització entre infants fora de l’escola i una major diversitat ètnica, trobem aquesta descripció: “Prácticamente todos ellos tenían, como nos comentaron, «mejores amigos» y «mejores amigas» y en casi todos los casos eran amistades con las que compartían el mismo origen socioeconómico o étnico”. No he pogut evitar relacionar aquest fet amb l’escola on estic treballant aquest curs. Es tracta d’una escola de la ciutat anglesa de Nuneaton i em vaig fixar que tot i que dins les aules els alumnes de diverses ètnies treballen, es relacionen i sovint seuen junts, a l’hora de dinar generalment seuen en taules separades. El 27 de setembre vaig decidir anotar la distribució dels alumnes per taules i em va sobtar que d’un total de 15 taules només en 4 existís una mescla entre orígens ètnics i també en 4 una mescla entre gèneres. I només en una hi havia mescla de gèneres i origen ètnic.

A banda de citar l’homogeneïtat ètnica de les amistats, en estudis posteriors caldria aprofundir en les causes d’aquesta característica que es repeteix en les tres escoles d’Amsterdam i també a la meva escola d’Anglaterra. Seria interessant esbrinar si els infants tendeixen cap a amistats homogènies perquè els barris on viuen són homogenis (o potser comparteixen més temps en els seus respectius llocs de culte) o si hi ha algun component lingüístic, entre d’altres (tot i que en el cas de la meva escola vaig fixar-me que tots els alumnes parlen anglès entre ells, encara que siguin d’un mateix origen ètnic no anglès). Aquesta homogeneïtat ètnica que s’aprecia en les amistats dels infants no mostra un bon nivell d’integració, o possiblement constitueix un símptoma d’una integració imperfecta que provoca segregació. Per això caldria estudiar-ho més a fons.