Avui m’ha cridat l’atenció veure que a les eleccions als Estats Units la
majoria d’homes han votat per Mitt Romney (52% del vot masculí) i la majoria de
dones per Barack Obama (55% del vot femení). Aquesta dada m’ha sobtat bastant i
m’ha fet pensar en quines poden ser les causes que la diferència de gènere
acabi influint notablement en el vot electoral i, com a home, m’he plantejat
què em podria apropar més a Romney que a Obama. En definitiva, aquest és un
exemple que demostra com existeix encara una diferenciació entre gèneres en la
societat occidental, la qual sovint es vanagloria d’haver aconseguit la
igualtat de gènere o el “respecte de la dona”. Al mateix temps, cada vegada que
veig noies de festa que intenten caminar forçosament amb tacons,
entrebancant-se i que acaben necessitant l’ajuda de nois per caminar em
pregunto fins a quin punt hem avançat en la igualtat de gèneres.
Amb tot això, em sembla que l’estudi de les relacions de gènere segueix ben
viu i necessari, i em sembla molt encertada la idea que la ciència és una
construcció social i que per tant no pot ser neutra, sinó que ha de tenir molt
presents els problemes socials i els debats públics.
La Geografia Feminista i la Geografia del Gènere em plantegen diverses
qüestions. Per una banda, entenc que la Geografia del Gènere intenta que es
tinguin en compte les relacions de gènere a l’hora d’estudiar la realitat
geogràfica, mentre que la Geografia Feminista té un paper explícitament més de
canvi social, amb la intenció d’esborrar les desigualtats a llarg termini. Però
em pregunto fins a quin punt la idea és esborrar les desigualtats de gènere o
directament esborrar les diferències de gènere, és a dir, esborrar els gèneres.
I en cas que fos així, seria possible esborrar els gèneres en la societat? Són
prou fortes les diferències físiques entre homes i dones com per comportar
diferències de gènere en una societat que sovint es fa dir “igualitària”? Fins
a quin punt podríem aconseguir la igualtat de gènere mantenint la diferència de
gènere? Com hauria de canviar el rol de cada gènere?
Al mateix temps, trobo que la Geografia Feminista i la de Gènere van molt
lligades a les diferències culturals ja que les diferències i relacions de
gènere depenen directament de cada àmbit cultural, com per exemple
àrabs/europeus, rural/urbà, classe mitja/ classe baixa... Penso que això
comporta que les geografies de Gènere i Feminista hagin d’adaptar-se a cada
àmbit cultural a l’hora d’establir objectius més concrets o formes d’enfocar la
recerca. Possiblement la Geografia Feminista té molt de sentit als països de l’Europa
Occidental (una de les regions on ha sorgit amb més força) però em plantejo
fins a quin punt aquesta geografia es pot aplicar d’igual manera en societats
que han seguit trajectòries històriques ben diferents i de les quals som força
ignorants. Per exemple, en moltes societats tribals africanes existeix una
forta diferenciació de gènere i moltes segueixen practicant l’ablació, per
exemple. Penso que la lluita per la igualtat de gènere en aquestes cultures (si
és que estem autoritzats a realitzar-la) requereix un full de ruta completament
diferent al d’Europa. [En aquest sentit, trobo molt interessant fer un cop d’ull
a aquesta entrevista al programa Àgora del passat 5 de juny, on l’antropòloga i
activista Adriana Kaplan explica com enfoca la lluita contra la mutilació genital
femenina a l’Àfrica: http://www.tv3.cat/videos/4114251/Agora---05062012]
D’altra banda, entenc l’impacte de la globalització, de la desertització i del
deteriorament de l’Estat del Benestar en l’enfortiment de la desigualtat de
gènere. Però trobo que aquests tres impactes, si bé empitjoren les condicions
de la dona, no són la causa principal de la desigualtat de gènere. Que les
dones guanyin salaris més baixos, siguin les que van a buscar llenya i aigua, o
siguin les que utilitzen més els serveis públics són diferències a priori i és
aquí on radica la desigualtat. Els altres fets simplement enforteixen aquesta
desigualtat donada, ja que provoca que les dones siguin més vulnerables. En
aquest aspecte, si bé trobo que és necessari estudiar aquests impactes, crec
que la Geografia de Gènere i Feminista no hauria d’obviar les causes
principals, possiblement de caràcter més cultural, de la desigualtat de gènere.
Finalment, no voldria semblar banal però em plantejo fins a quin punt la
Geografia Feminista hauria de considerar – si és que no ho fa – l’home com a
víctima de la desigualtat de gènere juntament amb la dona. Penso que si bé és
evident que l’home en general no pateix tant directament les conseqüències d’aquesta
desigualtat, se l’hauria d’incloure perquè també és víctima del rol “d’agressivitat”
o de “breadwinner” que li atorga la societat. Crec que aquests rols creen complexos
i contradiccions internes a molts homes, que necessiten sovint demostrar la
seva ‘virilitat’ o la seva valentia quan aquestes potser van en contra dels
seus sentiments. Al mateix temps, caldria remarcar la idea que el malestar de
la dona també és malestar de l’home, ja que una societat no pot funcionar si un
50% d’aquesta pateix discriminació. La discriminació de la mare, la filla, la
germana, la nòvia o l’amiga és també una discriminació de l’home que se les
estima. Caldria denunciar que els beneficiats de la desigualtat de gènere no
són els homes, sinó uns quants interessats. Penso que seria oportú incloure
aquest punt de vista en la Geografia Feminista, per tal de fer despertar molts
homes en aquesta causa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario