Avui mentre anava a buscar el meu germà amb el cotxe he posat la ràdio i he sentit una entrevista a un home que ha escrit un llibre sobre la sexualitat a la prehistòria: En el principio era el sexo, de Christopher Ryan. Un èxit de vendes als Estats Units, segurament perquè parla de prehistòria, més que per la sexualitat... Doncs m’he meravellat d’escoltar unes idees (que en principi se sostenen sobre uns estudis científics) que m’havia plantejat diverses vegades. A continuació us faig un resum del que recordo.
La naturalesa humana no respon a la monogàmia. Els nostres avantpassats del Paleolític (que suposa el 95% com a mínim de la història de l’Homo Sapiens) tenien moltes relacions diverses. Vivien de la caça i la recol·lecció i feien vida de grup, no calia saber qui eren els teus pares ni els teus fills, eren un grup. Però amb l’agricultura va aparèixer l’acumulació d’excedent, així la formació de nuclis urbans i a la llarga una major complexitat de l’estructura social i política que va portar a la necessitat de crear famílies on se sabés qui és fill de qui, per tal d’assegurar el traspàs de l’herència de la propietat privada. I és aleshores quan es va imposar la monogàmia femenina (els homes podien seguir anant amb altres dones). La Bíblia ja cita que no has de tenir relacions amb la dona del pròxim, però en realitat la frase és més llarga i inclou també els animals i altres elements de la propietat de l’home. La monogàmia és una decisió totalment social, però no respon als nostres impulsos naturals. És com fer-se vegetarià, una decisió racional totalment respectable però que no impedirà sentir temptació per un entrepà de bacó en un moment de gana. I això no vol dir que els nostres avantpassats prehistòrics tinguessin relacions sexuals sense amor. L’amor va per una altra banda. Hi ha molts tipus d’amor. I els prehistòrics no tenien per què practicar sexe sense res més, segurament que també existia un amor entre ells, potser més aviat un amor en grup.
Espero que amb llibres com aquest el sexe cada vegada s’entengui menys com un tabú i es vagi normalitzant, que torni a ser el que realment és. Molts costums culturals han anat perdent el sentit amb el temps, i estic segur que quan més i més ràpid ens en deslliguem més feliços serem. De moment, i sense cap necessitat real, la prostitució segueix patint una excessiva desregulació que moltes vegades impedeix les persones que hi treballen de gaudir d’uns drets i condicions laborals mínims. Les pel·lícules de Hollywood ens segueixen parlant de l’amor de la nostra vida i de la parella ideal, donant absurdes lliçons de comportament molt allunyades de la realitat i que no fan més que generar una profunda frustració en la societat. Les noies que tenen relacions amb diversos nois segueixen patint massa sovint un rebuig social i sent qualificades com a putes i, a més a més, ara es prohibeix anar despullat pels carrers de Barcelona. Aquest darrer fet no té tant a veure amb el tema, però a mi personalment em fa molta ràbia i és un exemple d’una mesura sense cap mena de sentit que només satisfà les demandes d’un reduït grup conservador que prefereix prohibir allò natural abans que simplement no mirar si no vols veure algú despullat. De la mateixa manera podrien obligar tothom a anar amb un burca que tapi la cara per si mai ens trobem amb una persona lletja que ens faci mandra no mirar. Però no, el burca també està prohibit...
Perdó, me’n vaig del tema, en tot cas ja escriuré un dia sobre això. Per cert, a la ràdio també han parlat dels bonobos, uns primats que practiquen sexe per tal d’arreglar les tensions socials. Potser podem aprendre dels primats molt més del que ens pensem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario