martes, 6 de enero de 2015

Sobre el World Press Photo 2014


La fotografia guanyadora del World Press Photo d’aquest any m’ha emocionat. La imatge, capturada per John Stanmeyer, mostra un grup d’immigrants africans que es dirigeixen cap a Europa i el Golf Pèrsic. Des d’una platja de Djibouti intenten aconseguir cobertura als mòbils per poder contactar amb les seves famílies. A part de la bellesa inqüestionable de la imatge, s'hi mostra una cara dels immigrants que malauradament no acostumem a veure en altres mitjans: la cara humana. Rere les xifres de desenes de milers de persones que intenten arribar a Europa, dels centenars de joves que moren al desert o ofegats al Mar Mediterrani, s’hi amaguen famílies que des dels països d’origen esperen impacients un missatge de mòbil o una trucada per saber com estan els seus fills, germans, néts o parelles.


També em va impactar molt la fotografia guanyadora de l’any 2006, de Spencer Platt, que mostra un grup de joves benestants retornant al seu barri de Beirut (Líban) després que aquest patís uns quants dies de bombardejos per part de l’exèrcit israelià. Em va impactar el fet de veure’m d’alguna manera reflectit en uns joves occidentalitzats, amb ulleres de sol, cotxe descapotable, roba europea, però immersos en el context més dramàtic de l’Orient Mitjà. Les cares d’incredulitat i tristesa dels joves quan veuen el seu barri destruït fan que no pugui evitar imaginar-me el meu barri en runes després d’un dels milers de bombardejos impunes que practica Israel.


Finalment, aquesta és una de les fotografies d’una sèrie que mostra la realitat del petits agricultors de Transilvània (Romania), realitzada per Rena Effendi. Malgrat que són els agricultors amb menys rendiment de la Unió Europea, són els més autosuficients. Aquest estil de vida es troba amenaçat degut a la pertinença de Romania a la Unió Europea, al lliure mercat i la Política Agrària Comuna, que no destina fons per aquests camperols, sinó bàsicament a grans terratinents i corporacions de la indústria agroalimentària. Aquest estil de vida és una escletxa d’economia sostenible dins un continent de capitalisme ferotge que deshumanitza l’agricultura, que posa els nombres per davant de les societats, i el capital per davant de la Mare Terra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario