Doncs jo penso que si algú està acabant amb l'independentisme, aquest no és Podemos, sinó CiU. Per què?
Primer de tot, ens vam estar dos anys sencers per fer una consulta que al final no es va considerar ni consulta, i que al cap i a la fi no ha tingut més efecte per l'independentisme que tornar a aparèixer a les portades dels diaris de tot el món per quarta vegada, després de tres manifestacions de més d'un milió de persones. Si una cosa s'ha de reconèixer del govern del PP és que han estat ben clars des de bon principi: no a tot. Aleshores, si el govern de CiU no estava disposat a desobeir l'estat espanyol, per què no es van convocar eleccions anticipades abans per tal d'avançar d'una vegada cap a una DUI i un referèndum? Per què van esperar fins a un mes abans per desconvocar la consulta? Tinc la sensació que hem perdut dos anys d'or, i potser una gran oportunitat. Ens van dir que necessitaven una participació excepcional al 9N, i jo crec que tenint en compte que era un procés participatiu prohibit pel Tribunal Constitucional, es va aconseguir. Però ara diuen que només avançaran eleccions si és amb llista unitària, quan no hi ha cap evidència que això beneficiï l'independentisme (més aviat el contrari).
Tot plegat només convenç els independentistes més convençuts. L'independentisme està perdent els indecisos a milers. I aquests sí, aquests estan anant a Podemos. Però no hi van "per culpa de" Podemos, hi van perquè l'independentisme està perdent credibilitat als seus ulls. I si algú té responsabilitat sobre això, és sens dubte el govern de CiU.
A més, durant aquests dos anys el govern de CiU ha estat desmantellant l'estat del benestar català, tirant endavant privatitzacions (sovint amb el suport de PSC i fins i tot ERC) i greus retallades que estan deixant els serveis públics en una situació crítica i un terç de la població catalana en risc d'exclusió social. I ens diuen que tot això és culpa de Madrid que ens ofega econòmicament, però sovint oblidem que CiU, abans d'abraçar l'independentisme, va votar juntament amb el PP a favor del sostre de dèficit autonòmic, tant al Parlament com al Congrés. CiU s'està venent literalment el país a empreses properes, per exemple ficant de conseller de sanitat un antic dirigent de les mútues privades catalanes... Tot plegat, de cara als indecisos, no convenç gens, sobretot si es compara una possible Catalunya independent governada per CiU amb un possible estat espanyol governat per Podemos.
Tot això per no parlar de corrupció, on CiU manté un diputat imputat per desviar diversos centenars de milers d'euros destinats a un hospital i per haver mantingut relacions amb la màfia russa: en Xavier Crespo. Això per no parlar dels vots en contra de les comissions d'investigació de nombrosos casos de corrupció, com ara el cas Pujol, novament amb el suport de partits com ERC i el PSC.
Amb tot, o espavilem o perdrem aquesta oportunitat històrica. I espavilar no significa assenyalar Podemos, sinó CiU. CiU és qui ara té l'obligació de convocar eleccions anticipades i no acabar definitivament amb el procés i l'independentisme. Cal assenyalar també ERC perquè es replantegi la seva complicitat amb les polítiques antisocials de CiU, i la necessitat de tirar endavant un procés constituent que retorni la credibilitat a l'independentisme, per avançar cap a un model de país realment democràtic i socialment just, no com el que ara patim amb el govern de CiU.
L'actualitat demostra que la lluita nacional ha d'anar acompanyada de la lluita social, ja que només serà possible amb un procés constituent que tard o d'hora s'haurà d'enfrontar a l'estat espanyol i potser fins i tot a les institucions europees. I en aquest sentit, cal que CiU canviï molt si realment vol la independència, i cal que la societat catalana entenguem que no es tractarà d'un procés fàcil i còmode, ni deslligat de l'eix social. Si no entenem això, tot plegat haurà servit de cortina de fum per un govern de dretes. I això seria una gran llàstima i una gran vergonya.
Primer de tot, ens vam estar dos anys sencers per fer una consulta que al final no es va considerar ni consulta, i que al cap i a la fi no ha tingut més efecte per l'independentisme que tornar a aparèixer a les portades dels diaris de tot el món per quarta vegada, després de tres manifestacions de més d'un milió de persones. Si una cosa s'ha de reconèixer del govern del PP és que han estat ben clars des de bon principi: no a tot. Aleshores, si el govern de CiU no estava disposat a desobeir l'estat espanyol, per què no es van convocar eleccions anticipades abans per tal d'avançar d'una vegada cap a una DUI i un referèndum? Per què van esperar fins a un mes abans per desconvocar la consulta? Tinc la sensació que hem perdut dos anys d'or, i potser una gran oportunitat. Ens van dir que necessitaven una participació excepcional al 9N, i jo crec que tenint en compte que era un procés participatiu prohibit pel Tribunal Constitucional, es va aconseguir. Però ara diuen que només avançaran eleccions si és amb llista unitària, quan no hi ha cap evidència que això beneficiï l'independentisme (més aviat el contrari).
Tot plegat només convenç els independentistes més convençuts. L'independentisme està perdent els indecisos a milers. I aquests sí, aquests estan anant a Podemos. Però no hi van "per culpa de" Podemos, hi van perquè l'independentisme està perdent credibilitat als seus ulls. I si algú té responsabilitat sobre això, és sens dubte el govern de CiU.
A més, durant aquests dos anys el govern de CiU ha estat desmantellant l'estat del benestar català, tirant endavant privatitzacions (sovint amb el suport de PSC i fins i tot ERC) i greus retallades que estan deixant els serveis públics en una situació crítica i un terç de la població catalana en risc d'exclusió social. I ens diuen que tot això és culpa de Madrid que ens ofega econòmicament, però sovint oblidem que CiU, abans d'abraçar l'independentisme, va votar juntament amb el PP a favor del sostre de dèficit autonòmic, tant al Parlament com al Congrés. CiU s'està venent literalment el país a empreses properes, per exemple ficant de conseller de sanitat un antic dirigent de les mútues privades catalanes... Tot plegat, de cara als indecisos, no convenç gens, sobretot si es compara una possible Catalunya independent governada per CiU amb un possible estat espanyol governat per Podemos.
Tot això per no parlar de corrupció, on CiU manté un diputat imputat per desviar diversos centenars de milers d'euros destinats a un hospital i per haver mantingut relacions amb la màfia russa: en Xavier Crespo. Això per no parlar dels vots en contra de les comissions d'investigació de nombrosos casos de corrupció, com ara el cas Pujol, novament amb el suport de partits com ERC i el PSC.
Amb tot, o espavilem o perdrem aquesta oportunitat històrica. I espavilar no significa assenyalar Podemos, sinó CiU. CiU és qui ara té l'obligació de convocar eleccions anticipades i no acabar definitivament amb el procés i l'independentisme. Cal assenyalar també ERC perquè es replantegi la seva complicitat amb les polítiques antisocials de CiU, i la necessitat de tirar endavant un procés constituent que retorni la credibilitat a l'independentisme, per avançar cap a un model de país realment democràtic i socialment just, no com el que ara patim amb el govern de CiU.
L'actualitat demostra que la lluita nacional ha d'anar acompanyada de la lluita social, ja que només serà possible amb un procés constituent que tard o d'hora s'haurà d'enfrontar a l'estat espanyol i potser fins i tot a les institucions europees. I en aquest sentit, cal que CiU canviï molt si realment vol la independència, i cal que la societat catalana entenguem que no es tractarà d'un procés fàcil i còmode, ni deslligat de l'eix social. Si no entenem això, tot plegat haurà servit de cortina de fum per un govern de dretes. I això seria una gran llàstima i una gran vergonya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario