Ahir al cinema vaig veure Ciutat Morta. Em vaig adonar que d'alguna
manera la meva indignació ja fa temps que ha assolit un tope, perquè tot
i mostrar detalladament un dels casos més salvatges, injustos i impunes
del terrorisme d'estat a Barcelona, no em vaig indignar gaire (gaire
més del que ja estic perpètuament amb l'actual sistema polític, judicial
i policial). No vaig sentir la mateixa sorpresa irritant, la mateixa
ebullició visceral de quan amb el temps et vas adonant del sistema on
vivim, quan vas desaprenent totes les mentides sobre les quals s'ha
fonamentat la nostra societat i la relativa estabilitat dels darrers
anys. Això em va sorprendre perquè una pel·lícula així, fa uns anys,
m'hauria deixat profundament tocat, descol·locat, colpejat, enfurismat.
Indignat, al cap i a la fi.
Ahir em vaig adonar que aquesta
primera fase d'indignació creixent, aquest procés d'anar desmuntant les
màscares de plàstic que cobreixen el sistema actual, ja l'he superat. I
això no vol dir que se m'hagi passat la indignació, ella segueix, però
crec que ha arribat un punt en què he après a canalitzar-la, a
dominar-la, i a intentar construir, tot i que amb alguns brots
d'indignació descontrolada de tant en tant. La d'ara ja no és la mateixa
indignació salvatge pròpia del noi ingenu que va descobrint a poc a poc
que ha estat enganyat profundament per un entramat de poders que li han
parlat des de petit de democràcia, drets humans, estat de dret i
justícia. Veient Ciutat Morta, crec que he arribat a un punt en què ja
per fi m'he adonat del país on vivim, de quina mena de sistema criminal
patim com a societat, i per això ahir no em vaig marejar d'indignació
com abans.
Més aviat el que vaig sentir ahir després de veure la
pel·lícula va ser felicitat. Molta felicitat de veure que existeix una
obra mestra com Ciutat Morta, capaç d'explicar d'una forma tan rigorosa,
poètica, clara i contundent el país (o la ciutat) on vivim. Ciutat
Morta és allò que moltes vegades he intentat explicar amb paraules i no
he aconseguit. És una obra mestra perquè en dues hores condensa tot un
procés que jo he necessitat gairebé 24 anys per assolir, ja que sovint
desaprendre és més difícil que aprendre, o com a mínim és el que després
et permet realment aprendre. Desaprendre les mentides que des de petits
han conformat el nostre imaginari és molt difícil, és dur, frustrant,
et crea una sensació de vulnerabilitat extrema en reconèixe't com a
integrant d'un sistema pel qual les persones estan a la cua de l'escala
de valors. Però és el pas essencial per començar a construir la segona
realitat, la teva, la nostra, no la d'ells.
Ciutat Morta és la
resposta a aquests comentaris que sovint es deixen sentir de: "el
sistema té errors que s'han de corregir, però no està tan malament", "el
sistema actual és imperfecte però és el millor des possibles" o "els
antisistema són nosequè...". És la resposta a aquest tipus de comentaris
esgotadors, que necessiten gairebé una vida per ser contestats ja que
requereixen prèviament desaprendre les nombroses mentides sobre les
quals s'ha fomentat la nostra ingènua, o passiva, o desmotivada
existència en aquesta societat. Ciutat Morta és la resposta als que
estigmatitzen, sovint amb aires de paternalisme, les persones que ens
considerem revolucionàries, revolucionàries en el sentit de voler un
canvi radical en el sistema vigent. Ciutat Morta és la resposta a
aquesta gent, ja que demostra que en el sistema actual, ser
revolucionari, encara que sigui en l'esperit, és pràcticament una
obligació moral.
Precisament el dia anterior havia vist un altre
documental sobre la crisi i la revolució però des d'una perspectiva
completament diferent, excessivament basada en el discurs, el discurs
propi de la gent que ja ha entès els entramats del sistema on vivim i ha
entès la seva responsabilitat de canviar-lo, però sense fer res perquè
la resta facin aquest procés. Era com ensenyar a cuinar servint-te la
paella feta. Parlaven de la revolució social i la necessitat d'activar
les persones, però ho feien amb una pel·lícula que era avorrida fins i
tot per les persones que d'entrada ja ens interessava el tema, amb una
saturació de dialèctica basada en conclusions i no en raons.
A
través d'un fet concret, Ciutat Morta realitza un desmuntatge total,
sense pietat, una autòpsia detallada i concisa del sistema polític,
judicial i policial de la ciutat de Barcelona per entendre en què
consisteix realment el terrorisme d'estat, i veure que no es tracta
d'errors, no es tracta del sistema menys dolent, sinó que simplement es
tracta d'un sistema fet contra nosaltres pels interessos d'uns grups
determinats.
Considero Ciutat Morta una pel·lícula obligada per
tothom, de bon rotllo, però és que s'ha de veure, sense exclusió. És que
com a mínim, el que hem d'aconseguir com a societat, és ser conscients
de l'opressió sovint invisible però sistemàtica que patim, una opressió
disfressada de justícia.
"No existeix tirania pitjor que l'exercida a l'ombra de les lleis i amb aparences de justícia." Montesquieu
No hay comentarios:
Publicar un comentario