En aquesta societat hem acceptat la privatització de la recerca mèdica per part de grans empreses farmacèutiques l'objectiu de les quals és el benefici econòmic i no pas la salut (perquè suposo que ja està prou clar que per les grans empres...es farmacèutiques, salut sovint és contrari de benefici econòmic...). Sota aquesta premissa ara apareixen desenes de famosos idiotes llençant-se aigua a sobre, responent a una campanya de màrqueting personal que porta a incoherenècies extremes com ara veure polítics del PP (els que estan destrossant la recerca i el pressupost sanitari) fent aquest numeret ridícul.
Ja fa temps que sento una profunda vergonya aliena per aquest tipus de videos-màrqueting disfressats de solidaris (com ara el de Michelle Obama amb el cartell Bring back our girls). La hipocresia és tan extrema que quan veig això se'm regira l'estómac i no digereixo bé després. A tota aquesta colla de futbolistes, polítics i estrelles del pop el que els llençaria jo seria un cubell de llibres a veure si llegeixen i desperten d'una vegada. Si volem realment una recerca sanitària digna i eficient, hem d'exigir que aquesta recerca sigui democràtica i pública, que el 90% del seu pressupost no es destini a la disfunció erèctil, la depressió i la reducció de greix (fàrmacs destinats al 10% més ric del planeta), sinó a les malalties més greus i nombroses, les quals afecten a la població més empobrida del planeta.
Per això comparteixo aquesta imatge, arribada de Cuba, país on la recerca i atenció mèdica és pública i que ha aconseguit un dels millors estàndards mundials d'atenció sanitària per a la seva població (la millor d'Amèrica Llatina, tot i el bloqueig dels Estats Units). Un altre model és possible, encara que sigui per no haver de veure més vídeos hipòcrites de gent que no té ni idea del que fa.
Ja fa temps que sento una profunda vergonya aliena per aquest tipus de videos-màrqueting disfressats de solidaris (com ara el de Michelle Obama amb el cartell Bring back our girls). La hipocresia és tan extrema que quan veig això se'm regira l'estómac i no digereixo bé després. A tota aquesta colla de futbolistes, polítics i estrelles del pop el que els llençaria jo seria un cubell de llibres a veure si llegeixen i desperten d'una vegada. Si volem realment una recerca sanitària digna i eficient, hem d'exigir que aquesta recerca sigui democràtica i pública, que el 90% del seu pressupost no es destini a la disfunció erèctil, la depressió i la reducció de greix (fàrmacs destinats al 10% més ric del planeta), sinó a les malalties més greus i nombroses, les quals afecten a la població més empobrida del planeta.
Per això comparteixo aquesta imatge, arribada de Cuba, país on la recerca i atenció mèdica és pública i que ha aconseguit un dels millors estàndards mundials d'atenció sanitària per a la seva població (la millor d'Amèrica Llatina, tot i el bloqueig dels Estats Units). Un altre model és possible, encara que sigui per no haver de veure més vídeos hipòcrites de gent que no té ni idea del que fa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario