Independentisme no és nacionalisme

Si vull la independència de l'estat espanyol és precisament perquè estic en contra de les fronteres, dels nacionalismes excloents, dels governs opacs al servei de les grans corporacions, de les monarquies. Crec que els diversos pobles de l'estat espanyol haurien de lluitar per independitzar-se d'aquest estat i d'aquest estatus quo. D'un estat que omple les fronteres de policia, de ganivetes, de bales de goma i de mort. D'un estat que utilitza les fronteres com si fossin murs infranquejables i inqüestionables on hi moren els que hi intenten entrar, i d'on no poden sortir els que s'hi troben atrapats. D'una Espanya artificial que vol fer desaparèixer la seva pròpia riquesa, la seva diversitat cultural i lingüística, la seva història, els seus pobles. D'una Espanya que arrossega les estructures d'un règim feixista, que amaga sota les cunetes centenars de milers de cadàvers i que encara celebra l'inici del pitjor genocidi de la història. D'una monarquia hereva del règim feixista que malgasta els diners públics en luxe i banalitats intentant omplir el seu buit existencial. D'un govern de mercenaris que utilitza els tribunals i els mitjans de comunicació públics per mantenir-se al poder, al servei dels lobbies financers i energètics que controlen el país. Cal que els diversos pobles ibèrics ens alliberem d'aquest regne imposat per tal de construir, des de les bases de la ciutadania organizada, pobles justos, democràtics i sostenibles, que puguin decidir des de la igualtat i el respecte si volen federar-se o no, però sobretot que siguin lliures per decidir-ho, lliures per damunt de tot.