Estratègia decepcionant per part d'Iglesias

Fem un repàs ràpid de les forces que s'oposen a la independència de Catalunya i/o al nostre dret a l'autodeterminació:

• PP, PSC/PSOE, C's. Els dos partits que han governat l'estat espanyol i que han rescatat la banca mentre deixaven la població desemparada, i el que intenta substituir-los per mantenir intacte el règim del 78.
• PxC, Vox, Espanya en Marcha i altres partits feixistes.
• La monarquia parasitària borbònica.
• Mitjans de comunicació privats com Mediaset, Atresmedia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón... Mitjans controlats i al servei de l'Ibex-35.
• Representants de les principals patronals espanyoles, les mateixes que forcen i celebren la pèrdua dels drets laborals que han costat dècades de guanyar.
• La Comissió Europea. La mateixa que no té cap inconvenient en escanyar econòmicament els estats del sud d'Europa per tal que els diners de la classe treballadora vagin a augmentar els beneficis financers.
• Barack Obama, Angela Merkel i David Cameron. El primer, un criminal de guerra, la segona, principal responsable de l'ofec econòmic dels països del sud d'Europa, i el tercer, un xenòfob culpable de la destrucció de l'estat del benestar britànic.

D'altra banda, entre les forces que defensen la independència hi ha un ventall molt ampli i heterogeni, des d'un grupuscle feixista completament marginat, fins a sectors anticapitalistes llibertaris tot passant per ideologies polítiques diverses que inclouen el comunisme, la socialdemocràcia, el liberalisme econòmic, etc. En política internacional governs més o menys socialistes com els d'Equador, Uruguai, Brasil, Veneçuela, Cuba, Nicaragua o Bolívia, entre altres, han defensat públicament el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Per això em sobta que Pablo Iglesias basi el seu discurs en assenyalar els mals de Mas com si tot l'independentisme girés al seu voltant, quan les forces que defensen la independència són tan heterogènies. Cosa que no passa, precisament, entre les forces que no volen la independència de Catalunya ni el dret a decidir, les quals són conservadores, neoliberals i defensores afèrrimes de l'estatus quo, quan no directament feixistes. Per això resulta si més no irònic el fet que Iglesias es centri gairebé exclusivament en criticar Mas (crítiques amb les quals estic d'acord), i que al mateix temps digui que vol una Catalunya dins l'estat espanyol. Que potser no s'ha adonat de quines altres forces comparteixen la voluntat de mantenir Catalunya dins l'estat?

I ep, no vull amb això posar Iglesias al mateix nivell que el PP ni molt menys, evidentment existeixen enormes diferències en aquest tema com la defensa del dret a decidir per part del líder de Podemos (la qual al mateix temps em sembla un mínim de dignitat democràtica).

El que vull dir és que si ens hem de centrar en denunciar un projecte polític perquè alguns dels que el comparteixen no ens agraden, estic segur que aleshores Iglesias trobaria molts motius per a oposar-se a la permanència de Catalunya dins l'estat espanyol. Molts més que la independència.

En fi, parlaré clar. Comparteixo i aplaudeixo els discursos d'Iglesias quan parla en clau espanyola, però l'estratègia que està duent a terme de cara al 27-S em sembla sincrerament decepcionant. Sé que Iglesias és molt més intel•ligent del que demostra aquests dies, però l'electoralisme curtplacista el pot. Electoralisme pensant més aviat en les eleccions generals, no en les que tenim d'aquí deu dies...