Havia estat a Andalusia alguna vegada, però ja feia bastants anys, i
aprofitant que aquests dies un amic era per allà, vaig decidir
tornar-hi. Aquest cop tenia moltes ganes de visitar-la amb una mirada
nova que actualitzés els records de quan era un nen. A més és una terra
que em desperta molt afecte ja que és l'origen de dos dels meus besavis i
de molts altres catalans que en el seu dia van haver de migrar cap a
Catalunya.
Només pujar al tren de l'aeroport cap a Málaga, se'm
va enganxar un somriure a la cara que m'ha durat tot el cap de setmana.
El tren estava bastant abarrotat de gent, però en comptes de silenci i
gent enganxada al mòbil, el que s'escoltava eren converses, rialles, i
comentaris amb aquell salero andalús que dóna tan bon rotllo. Tothom
parlava una mica amb tothom, però destacava una dona amb un vestit groc i
una flor vermella al cap que es ventava amb un ventall. Un cop a Málaga
em vaig adonar que la ciutat era plena de dones com aquella, cadascuna
amb un vestit, una flor al cap i un ventall, de colors ben vius i
diversos.
I és que Málaga ens va rebre amb el primer dia de la Feria, casualitat total. Els carrers són una festa, la gent balla i canta de forma espontània, de vegades sense més música que la que fan la veu i les mans. Què fàcil i barat que pot ser passar-ho bé i com de difícil ens sembla de vegades.
També vam aprofitar per passar una tarda a Granada, on tot i no haver-hi Feria, la festa al carrer també es deixava veure, amb gitanos que tocaven la guitarra i cantaven, gent que s'afegia a ballar de forma espontània i algun turista sorprès que no podia evitar gravar-ho amb el mòbil. Aquesta ciutat em sembla espectacular. Em superen aquests llocs màgics on es fonen diverses cultures, diverses històries, és com un lloc de contacte entre dos móns que de vegades semblen oposats però que a Andalusia han creat un patrimoni únic i extremadament ric.
En fi, m'he tornat a enamorar d'Andalusia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario