Durant aquests dies resulta interessant analitzar els telenotícies com a format obsolet i ineficient de practicar el periodisme. El que ha passat a París es transmet com si fos una pel•lícula d'acció a l'estil Hollywood, basant-se en l'estricta immediatesa, en el morbo i amb una manca absoluta de qualsevol tipus d'anàlisi sobre el tema.
Els telenotícies es presenten a si mateixos com una "finestra al món". Però en realitat és una de les pitjors formes d'entendre aquest món. Primer de tot, perquè els criteris periodístics converteixen en notícia allò que és inusual o espectacular, amb la qual cosa, per exemple, la imatge que molta gent es crea dels musulmans es correspon al terrorisme, el subdesenvolupament i la immigració irregular. La violència acostuma a ser notícia, però en canvi no ho són la solidaritat, la cooperació o el diàleg intercultural que dia rere dia protagonitzen moltes realitats humanes i que teixeixen bona part de l'organització social i de la vida quotidiana de les persones. La dosificació total de la realitat és una altra de les característiques d'aquesta falsa finestra al món que són els telenotícies, basats en la immediatesa extrema, gairebé sempre sense context, ni debat ni anàlisi en profunditat.
Això per no mencionar el biaix mediàtic que domina el rerefons dels telenotícies, quan no es tracta obertament de propaganda. El que ha passat a París aquests dies és el que passa regularment a països com Iraq, Somàlia, Pakistan, Iemen... Sovint amb molts més morts. Però aquí ben poques vegades arriba. Racisme implícit, subordinació a uns interessos geopolítics determinats, construcció d'una visió etnocèntrica del món... Crec que el primer pas per entendre el món es apagar la televisió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario