La ciutat deshumanitzada

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat anglesa de Coventry va ser intensament bombardejada i destruïda gairebé en la seva totalitat. Una de les ciutats més antigues d’Anglaterra (que havia aparegut com un assentament durant l’Edat de Bronze) renaixia de nou a finals dels anys 1940, en una Anglaterra industrial i en una zona essencialment obrera.

La nova ciutat era bàsicament funcional, una ciutat on reestablir el potent teixit industrial anterior i on acomodar una massa obrera que en pocs anys passaria a formar, en bona part, l’anomenada classe mitjana consumista. Coventry va emergir com un nucli urbà eminentment industrial, adaptat a la nova realitat capitalista, però oblidant gran part del seu passat mil·lenari, abandonant la seva identitat i, el més important, evitant la possibilitat de recuperar l’essència del poble que havia estat, la ciutat compacta i compenetrada. Els carrerons de cases medievals es van convertir en carrers transitats envoltats d'alts edificis, les zones peatonals van reduir-se a centres comercials i a alguns carrers i places de la zona més cèntrica, igualment abarrotades de comerços pertanyents a les grans marques internacionals. El centre de la ciutat comercial va ser delimitat per una ronda altament transitada que acaba fent la funció de les antigues muralles, i més enllà d’aquestes muralles d’asfalt s’extén la ciutat dispersa en un oceà de cases idèntiques, fonent-se amb altres municipis com Warwick o Bedworth.

Coventry és avui una ciutat asfaltada d’edificis sense ànima només acolorida pel blau de marques com Barcklays, el groc de McDonald’s, el verd de Starbucks o el vermell de Coca-Cola, que intenten sense èxit donar color a una ciutat d’edificis marrons i grisos. Una ciutat dispersa que envia els ciutadans-treballadors-consumidors a una extensa perifèria conectada radialment amb un centre emmurallat per l’autovia. Les poques construccions antigues que queden són avui un atractiu exòtic no més interessant del que poden resultar els cinemes Odeon o l’enorme Ikea del centre. Aquesta és la ciutat deshumanitzada.