No et sembla molt difícil això de ser un ésser humà? A mi
em sembla molt difícil. Sóc com una mena de cos on dins hi han posat emocions,
algunes de molt fortes, també hi han posat seny, però sobretot hi ha posat
ganes d'aprendre, hi han posat responsabilitat i valors morals lligats
directament a la força de les emocions. Sóc un contenidor de matèria
incomestible, indigerible, insostenible i altament inflamable. Sóc una mena de
bomba nuclear. Sóc una barreja de coses xungues que pot petar. Sóc una bomba de
rellotgeria. Sóc un coixí de plomes i una mina antipersones a la vegada. La
grande bouffe. Sóc una contradicció.
Crec que el món s'ha equivocat amb mi. Em dóna senyals
contradictòries, contínuament, i no sé què fer. Em diuen que sigui crític, que
sigui ètic, que sigui feliç, que sigui responsable, que sigui simpàtic, que
sigui espontani, que sigui sa, que sigui sostenible, que sigui autosuficient.
No puc ser tot això, no en sé. Em diuen que no sigui tonto, ni gandul, ni
covard, ni mal educat. No puc, no puc. No en sé. Em declaro tonto, tonto. Sóc
tonto, covard, mal educat i gandul, apa. A cagar tot. No seré mai
autosuficient, ni seré sostenible, ni sa, ni simpàtic, ni espontani, ni feliç,
ni crític. Seré una merda tota la vida, i ja està, a cagar tot. A partir
d’avui sóc una merda, i així vull ser jo! Visca les merdes! Vull ser una merda.
Una merda orgànica, que es floreixi, que faci pudor, que sigui un element més
de la Natura que flueix i es retroalimenta perpètuament. Així serà tot mes
fàcil. Serà tot més estable. Regenerem-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario